L'accident nuclear de Fukushima Dai-ichi és una sèrie d'incidents, incloent quatre explosions diferents, que van tenir lloc a la planta nuclear de Naraha a la Prefectura de Fukushima, al Japó, després del terratrèmol i el tsunami del Tōhoku de l'11 de març de 2011. La instal·lació nuclear de Fukushima era una central nuclear de potència per generar electricitat.
El desastre nuclear de Fukushima es va produir el dia 11 de març del 2011.
Quines van ser les causes de l'accident de Fukushima I?
L'accident va tenir origen en un terratrèmol de magnitud 8,9 graus a prop de la costa nord-oest del Japó. Els reactors nuclears 1, 2 i 3 es van detenir automàticament en el moment del terratrèmol, mentre que els tres reactors restants de la planta nuclear ja estaven aturats per manteniment.
A conseqüència del terratrèmol es va produir un tsunami de 14 metres d'alçada a l'oceà Pacífic. El tsunami va inundar les sis unitats situades a la vora del mar, perjudicant la xarxa elèctrica i els generadors d'emergència, impedint el funcionament dels sistemes de refrigeració.
Després del terratrèmol els reactors de Fukushima que encara estaven funcionant es van aturar automàticament. Per refredar els reactors, en aquest tipus de centrals nuclears, cal energia elèctrica, generalment de la xarxa, però a causa del terratrèmol la xarxa elèctrica no funcionava.
Els sistemes de seguretat nuclear preveien una situació així i per això disposaven de generadors elèctrics dièsel. Tot i això, els motors dièsel també es van espatllar a les 15:41 quan va arribar el tsunami. En aquest moment comencen els problemes de refrigeració del nucli del reactor amb risc de fusió del nucli.
Més endavant es confirma la fusió del nucli dels reactors 1, 2 i 3.
Consecuencias del tsunami en la central nuclear de Fukushima Daiichi
A conseqüència de la deficient refrigeració dels reactors, la central nuclear va patir a partir de l'endemà del terratrèmol diverses explosions. Al reactor 4 es van declarar múltiples incendis. A més, en algunes plantes el combustible gastat emmagatzemat a les piscines de combustible nuclear gastat es va començar a sobreescalfar a causa de l'evaporació de l'aigua d'aquestes piscines.
La por de filtracions de radiació nuclear va portar les autoritats del Japó a evacuar primer un radi de vint quilòmetres al voltant de la planta. Posteriorment aquest radi es va anar ampliant gradualment fins a 40km. Els treballadors de la planta van patir exposició a radiació nuclear diverses vegades i van ser evacuats temporalment en diferents moments.
Evacuació de la població
El dia del desastre tots els residents en un radi de 3 km de la planta van haver d'abandonar casa seva. L'endemà el perímetre es va ampliar a 20 km: 170.000 persones van haver d'abandonar la zona.
Del 12 al 15 de març del 2011: Els residents de la ciutat de Namie van ser evacuats per funcionaris locals a un lloc a l'oest de la ciutat. Posteriorment va resultar que els evacuats havien passat tres dies en una àrea on el núvol radioactiu s'havia desplaçat directament.
11 d'abril del 2011: el govern japonès va anunciar que ampliaria encara més la zona d'evacuació de 20 km a 30 km, cosa que va passar els dies següents.
21 d'abril del 2011: La zona de 20 quilòmetres va ser declarada zona prohibida pel govern japonès. Als 80.000 antics residents se'ls va permetre una estada breu per recollir les seves pertinences personals.
10 de maig del 2011: Per primera vegada, es va permetre que un centenar de residents d'un llogaret en una zona d'evacuació de 30 km al voltant de la central elèctrica visitessin les seves llars per recollir les seves pertinences personals.
12 de maig de 2011: Se sacrificaria el bestiar encara present a la zona d'evacuació.
Aproximadament un any després del desastre nuclear: a alguns dels residents que vivien a l'anell exterior de l'àrea d'evacuació se'ls va permetre tornar a casa.
Quines són les conseqüències de l'accident Fukushima I sobre la salut actualment?
Des de l'accident nuclear de Fukushima I, el govern japonès ha invertit milions d'euros per recuperar la zona de l'accident. Passats deu anys, el govern va anunciar que seguia investigant els possibles efectes en la salut que la radioactivitat alliberada durant l'accident pogués tenir a la població resident de la zona.
Alhora, les Nacions Unides ha publicat un informe 10 anys més tard en què indica que no hi ha evidències que puguin relacionar l'alliberament de partícules radioactives amb l'augment de casos de càncer de tiroide apareguts a la població més jove de la zona.
L'informe publicat va ser redactat pel Comitè Científic de l'ONU sobre els efectes de la radiació atòmica (Unscear). Aquest informe vincula el creixement de casos de càncer de tiroide a la millora dels mètodes de detecció. Segons l'ONU, possiblement en el passat hi havia els mateixos casos, però no es detectaven.
El 2017, el govern japonès va encarregar un estudi per investigar la relació entre el càncer de tiroide i la radioactivitat i va arribar a una conclusió semblant.
El juliol del 2020, el Regne Unit va ser el primer país a tornar a vendre arròs de Fukushima.
A l'abril del 2021 el govern del Japó va decidir abocar un milió de tones d'aigua contaminada al mar.
Classificació de l'accident nuclear de Fukushima
Seguint els paràmetres de l'escala INES que classifica la gravetat dels accidents nuclears, el desastre nuclear de Fukushima va assolir el nivell 7, el nivell més alt possible.
Inicialment, l'accident va ser considerat de nivell 4 a l'escala INES. Tot i això, els esdeveniments dels dies posteriors van agreujar la situació i el nivell va anar augmentant fins arribar al nivell 7.
El nivell 7 de l'escala INES és el mateix nivell que es va classificar l'accident nuclear de Chernobyl, el pitjor accident de la història de l'energia nuclear. Tot i que en el cas de Chernobyl, les conseqüències fins i tot van ser pitjors que en el cas de Fukushima.
