Piscina de combustible nuclear gastat

Triti - combustible nuclear

El triti es un isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons. L’aplicació més important del triti és la seva utilització com a combustible nuclear per a l’obtenció d’energia mitjançant la fusió nuclear.

S'acostuma a designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3H. Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons.

El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 1017 d’hidrogen, i es forma contínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics. Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia.

El triti presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β de molt baixa energia (0,018 MeV), totalment lliure de radiació γ, fet pel qual no presenta pràcticament radiotoxicitat. Pel que fa a les propietats químiques, el triti constitueix l’excepció a la regla general que els isòtops radioactius d’un element es comporten anàlogament a les seves formes no radioactives, a causa de la gran diferència de massa que presenta respecte a l’hidrogen. Tanmateix, en trobar-se incorporat a molècules pesants, aquesta diferència esdevé insignificant, de tal manera que és extensament emprat en el marcatge de molècules (tritiació), i actua adequadament com a traçador, especialment quan substitueix hidrògens no làbils.

A part de ser utilitzat per a l'obtenció d'energia mitjançant la fusió nuclear, també s'utilitza, en menor extensió, per a la preparació de pintures lluminoses, a part la ja esmentada com a traçador.

valoración: 3 - votos 6

Última revisió: 22 de abril de 2015