La radiació ionitzant és un fenomen omnipresent a la nostra vida quotidiana, i comprendre com mesurem i avaluem el seu impacte en la salut és essencial per a la seguretat i el benestar de la societat.
En aquest article, ens explicarem què és un sievert (Sv), la unitat del sistema internacional d'unitats (SI) utilitzada per quantificar la quantitat de radiació ionitzant i els efectes que tenen en la salut humana.
El sievert i el seu significat
El sievert, representat pel símbol Sv, és la mesura fonamental de la dosi de radiació i se centra a avaluar el risc estocàstic per a la salut. Però, què vol dir realment això? En termes senzills, el sievert mesura l'efecte sobre la salut de l'exposició a nivells baixos de radiació ionitzant, i és crucial en dosimetria i protecció radiològica.
La dosimetria és la ciència que s'ocupa de mesurar les dosis de radiació, mentre que la protecció radiològica se centra a minimitzar l'exposició a la radiació per prevenir efectes adversos a la salut. En altres paraules, el sievert és la nostra eina per comprendre i gestionar els riscos associats amb la radiació.
Ús del mil·lisievert (mSv)
El mil·lisievert (mSv) és una unitat de mesura de dosi de radiació utilitzada comunament en lloc del sievert (Sv) quan es tracta de nivells d'exposició més baixos. Un sievert equival a mil mil·lisieverts (1 Sv = 1000 mSv).
Atès que el sievert és una unitat relativament gran, el milisievert es fa servir per expressar dosis de radiació més típiques en contextos mèdics, industrials o ambientals.
Per exemple, les dosis anuals mitjana de radiació natural que rep la població general solen mesurar-se en milisieverts. Així mateix, en l'avaluació de la radiació en exàmens mèdics, com ara radiografies o tomografies, les dosis s'expressen comunament en milisieverts.
Instruments de mesura
La radiació ionitzant, mesurada en sieverts, s'avalua amb dosímetres. Dosímetres personals, com ara els termoluminiscents i òpticament estimulats, registren l'exposició individual. Els dosímetres d'àrea, com les càmeres d'ionització i les pel·lícules, mesuren la radiació en entorns específics. Finalment, els dosímetres de butxaca, com els d'estat sòlid i les fibres òptiques, són portàtils per avaluar l'exposició instantània.
Un cop d'ull a la man-sievert
La Man-sievert, per altra banda, és una mesura col·lectiva. Representa la suma de totes les quantitats individuals significatives dun grup de persones durant un període específic. Aquesta unitat és essencial per avaluar limpacte acumulatiu de la radiació en una població i proporciona informació valuosa per a les decisions de política de salut pública.
Dosi equivalent
La dosi equivalent, expressada en sieverts, és una mesura que indica la quantitat de radiació que rep un teixit específic. Tot i que menys directa que la dosi de radiació absorbida, la dosi equivalent és biològicament més rellevant.
Es calcula multiplicant la dosi absorbida per un factor de ponderació de la radiació, que varia segons el tipus de radiació.
Aquest enfocament té en compte els diferents efectes biològics de diferents tipus de radiació, proporcionant una mesura més precisa de limpacte potencial en la salut. És un exemple clar de com la ciència treballa àrduament per millorar l'avaluació de riscos associats a la radiació.
Dosificació per a un individu
Determinar la dosi de radiació efectiva per a un individu implica lús del factor de pes del teixit. Aquest factor s'aplica multiplicant la dosi equivalent a cada òrgan pel factor de ponderació del teixit, que depèn de la part del cos exposada a la radiació. Aquest enfocament ofereix una avaluació més precisa dels riscos per a la salut en funció de la ubicació de lexposició.
La unitat de mesura per a la dosi absorbida és el Grey (Gy), que representa l'energia transmesa per radiació als teixits vius.
Límits d'exposició i salut humana
A molts països s'han establert límits estrictes per a l'exposició a la radiació, especialment per a professionals que treballen en entorns amb radiació ionitzant.
Per exemple, en alguns llocs, la radiació que rep un professional no pot superar els 20 mil·lisieverts (mSv) a l'any, amb un màxim de 100 mSv en un període de cinc anys. Per a la població general, la mitjana anual es limita a 1 mSv, excloent-ne tractaments mèdics.
Aquests límits s'estableixen per prevenir efectes adversos a la salut humana. L'exposició excessiva pot donar lloc a la síndrome de radiació aguda (ARS), un conjunt d'efectes negatius causats per l'alta exposició a radiació ionitzant durant un període curt. També conegut com a malaltia per radiació o enverinament per radiació, l'ARS subratlla la importància de mantenir nivells d'exposició dins de límits segurs.
Exemples concrets: desastres nuclears i dosis extremes
Els desastres nuclears han donat exemples concrets de la importància de comprendre i respectar els límits d'exposició.
Per exemple, a l'accident nuclear de Fukushima, els tècnics van estar exposats a una sorprenent quantitat de 400 mil·lisieverts per hora.
D'altra banda, en el cas més infame de Txernòbil, l'estimació total de radiació es va elevar a 80.000 sieverts, encara que algunes persones van rebre dosis significativament més altes.
En un altre incident a Tokaimura, Hisashi Ouchi va patir una exposició extrema entre 10 i 20 sieverts, marcant la dosi més alta registrada en un ésser humà. Aquests casos serveixen com a recordatoris impactants dels riscos inherents a la radiació i la importància de mesures estrictes de seguretat.
