Central nuclear d'Isar, Alemanya

Piscina de combustible nuclear gastat

Turbina d'una central nuclear

Antoine-Henri Becquerel

Antoine Henri Becquerel pare de l'energia nuclearAntoine-Henri Becquerel estudià a l’École Polytechnique. El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894. El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique.

Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen (1896) féu pensar a Antoine-Henri Becquerel que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència.

Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-hi col·locat damunt, i Antoine-Henri Becquerel deduí que aquest fenomen era característic de l’àtom de l’element, descobrint així la radioactivitat natural.

Posteriorment Antoine-Henri Becquerel demostrà que, contra el supòsit inicial, la radiació que velava la placa no consistia pas en raigs X, sinó en tres tipus de radiacióa, β i γ. Aquestes investigacions li valgueren el premi Nobel de física el 1903, que compartí amb els Curie.

Estudià també la polarització i l’absorció de la llum en els cristalls.

valoración: 3 - votos 6