Espanya és un dels catorze estats membres de la Unió Europea que té centrals nuclears en funcionament.
L´energia nuclear representa més del 20% del total de la generació elèctrica a Espanya.
Les fonts principals de producció del sistema elèctric espanyol són: el gas natural, l'energia nuclear, altres fonts energètiques (com la cogeneració, l'energia mini hidràulica, la biomassa o l'aprofitament de residus) i, finalment, altres energies renovables: l'energia hidràulica i l'energia eòlica.
La major part dels residus radioactius que es generen a Espanya són de molt baixa, baixa i mitjana activitat. La gestió dels residus nuclears es realitza al magatzem centralitzat del Cabril (Còrdova).
Espanya forma part del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) com un estat sense armes nuclears. El 1998 va signar el protocol addicional en relació amb els seus acords de salvaguardes amb l'OIEA i Euratom.
Actualment, Espanya importa tot el combustible nuclear d'urani. Tot i això, Espanya tenia diverses mines d'urani que estaven gestionades per ENUSA i ja han estat desmantellades.
Centrals nuclears operatives a Espanya
Actualment a Espanya disposa de set reactors operatius amb una potència total de 7121 MWe:
Centrals nuclears | Reactors | |
---|---|---|
Cofrents. Cofrentes, Valencia | 1 | |
Trillo. Trillo (Guadalajara) | 2 | |
Almaraz. Almaraz, Caceres | 2 | |
Ascó I. Ascó, Tarragona | 2 | |
Vandellòs-2. Hospitalet de L'Infant (Tarragona) | 1 |
Centrals de primera generació
L'energia nuclear a Espanya va començar el 1964 amb l'inici de la construcció de tres centrals nuclears: la central nuclear de José Cabrera (amb un reactor d'aigua a pressió), la central nuclear de Santa Maria de Garoña (reactor nuclear d'aigua en ebullició) ), central nuclear de Vandellòs 1 (un reactor de gas).
Centrals de segona generació
Durant la dècada dels setanta comença la construcció de 7 reactors nuclears. Tot i això, dues d'aquestes centrals no es finalitzen a causa de la posterior moratòria nuclear.
Centrals de tercera generació
La tercera generació s'inicia a la dècada de 1980 en què s'inicien cinc projectes d'energia nuclear.
El 1984 es va decretar una moratòria nuclear durant el govern socialista a Espanya que implica la cancel·lació de tres d'aquests projectes.
Les centrals nuclears de tercera generació que finalment es van posar en producció són la central nuclear de Trillo i la central nuclear de Vandellòs II.
La moratòria nuclear es va confirmar el 1994 i es va abandonar el projecte de les plantes nuclears que s'estaven desenvolupant.
El febrer del 2011, el govern conservador va eliminar una disposició legal que limita la vida útil de les centrals nuclears a 40 anys. En aquest any, el govern també va eliminar la moratòria de 1984.
Quin és el futur de les centrals nuclears a Espanya?
El 2020, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va llançar el Pla Nacional Integral d'Energia i Clima 2021-2030 . L'objectiu d'aquest pla passa per tancar de mica en mica els set reactors nuclears que encara estan en funcionament.
Espanya forma part d'un grup de 5 països que ha demanat formalment a la Comissió Europea que els ajuts a l'energia nuclear quedin fora dels ajuts que tindran les energies renovables per evitar el canvi climàtic.
La previsió és que entre el 2025 i el 2030 es tanquin els reactors d'Almaraz, Ascó I i la central nuclear de Cofrents.