Espanya és un dels catorze estats membres de la Unió Europea que opera centrals nuclears, una tecnologia que ha estat part del panorama energètic espanyol des de mitjans del segle XX.
L'energia nuclear a Espanya representa més del 20% de la generació elèctrica, tot i que el pes en el mix energètic ha fluctuat amb el temps, especialment a mesura que les energies renovables, com l'eòlica i la solar, han guanyat terreny.
Context històric de l'energia nuclear a Espanya
El desenvolupament de l'energia nuclear a Espanya va començar el 1964, amb la construcció de les primeres centrals nuclears. La Central Nuclear de Josep Cabrera, Santa Maria de Garoña i Vandellòs I van ser els primers projectes al país, marcant l'inici d'una era d'expansió nuclear que va continuar durant les dècades següents.
Durant els anys 70 Espanya va viure un fort impuls en la construcció de centrals nuclears, amb la intenció de diversificar les fonts d'energia i reduir la dependència del petroli. Tot i això, la crisi del petroli del 1973 i la por als riscos de l'energia nuclear van portar a una moratòria nuclear el 1984, sota el govern socialista, que va afectar diversos projectes en curs, inclosos tres projectes de plantes nuclears de tercera generació.
Malgrat la moratòria, dues plantes nuclears de tercera generació, la central nuclear de Trillo i la central nuclear de Vandellòs II, van entrar en funcionament en les dècades dels 80 i 90, abans que la moratòria fos ratificada oficialment el 1994. El 2011, el govern espanyol va eliminar les centrals anys inicialment previstos.
Centrals nuclears actives a Espanya
Actualment Espanya té set reactors nuclears en funcionament, amb una capacitat total de 7.121 MWe. Aquestes centrals es distribueixen entre diferents generacions:
- Centrals de Primera Generació Aquestes van ser les primeres construïdes i estan en funcionament des dels anys 60 i 70. Inclouen la central de José Cabrera (desmantellada el 2020), Santa Maria de Garoña (tancada el 2013) i Vandellòs I (tancada el 1989).
- Centrals de Segona Generació Construïdes principalment durant els anys 70 i 80, aquestes inclouen la central nuclear d'Ascó I, la d'Almaraz, i unes altres que no van ser completades a causa de la moratòria.
- Centrals de Tercera Generació : Iniciades als anys 80, es van completar projectes com Trillo i Vandellós II. Són les més modernes de les centrals nuclears espanyoles.
Central nuclear d'Almaraz (Càceres)
La central nuclear d'Almaraz, situada a la província de Càceres, té dos reactors d'aigua a pressió (PWR) que generen uns 1.000 MW cadascun. Va començar a operar el 1983 i és una de les productores d'electricitat més grans d'Espanya. La planta utilitza urani com a combustible i els seus residus es gestionen al Cabril. Almaraz ha estat objecte d'importants inversions per modernitzar els seus sistemes de seguretat i millorar-ne l'eficiència. Se n'espera el tancament progressiu entre el 2025 i el 2030, segons el pla del govern.
Central nuclear d'Ascó (Tarragona)
Situada a Tarragona, la central nuclear d´Ascó compta amb dos reactors d´aigua a pressió, Ascó I i Ascó II. El primer va començar a operar el 1984 i el segon el 1986. És una de les plantes nuclears més importants quant a capacitat de producció elèctrica. A més, Ascó s'ha destacat pel manteniment d'alts estàndards de seguretat. La central ha estat sotmesa a diverses actualitzacions tecnològiques per assegurar-ne l'operativitat i la seguretat en el futur, encara que també està prevista la seva desactivació progressiva en els propers anys.
Central nuclear de Cofrents (València)
Ubicada a la província de València, la central nuclear de Cofrents disposa d?un reactor d?aigua en ebullició (BWR), amb una capacitat de 1.070 MW.
Va iniciar el funcionament el 1984 i és una de les plantes nuclears més eficients del país. Cofrentes ha estat en constant procés de modernització, amb inversions significatives en la seva infraestructura i seguretat.
La central està prevista per ser desactivada entre el 2025 i el 2030, en línia amb les polítiques del govern de tancament gradual de les centrals nuclears.
Central nuclear de Trillo (Guadalajara)
La central nuclear de Trillo, a Guadalajara, va començar a operar el 1988. Té un reactor d'aigua a pressió (PWR) amb una capacitat de 1.066 MW.
Trillo és una de les centrals més modernes de la tercera generació a Espanya. Al llarg de la vida útil, ha estat objecte de millores en seguretat i eficiència. La seva producció energètica proveeix una part significativa del sistema elèctric espanyol.
La central està inclosa en els plans de tancament progressiu del govern, encara que encara no s'han establert terminis definitius per tancar-los.
Central nuclear de Vandellòs II (Tarragona)
La central nuclear de Vandellòs II, també ubicada a Tarragona, té un reactor d‟aigua a pressió amb una capacitat de 1.000 MW. Va iniciar operacions el 1988, encara que el projecte original de la central de Vandellòs va ser més ambiciós.
Després de la desactivació de la primera planta de Vandellòs (Vandellós I), Vandellòs II es va mantenir com una de les plantes nuclears més rellevants del país. Ha rebut diverses modernitzacions a la seva infraestructura i segueix sent una de les fonts clau de generació elèctrica, encara que el seu futur també està marcat pel pla de tancament progressiu.
Plantes nuclears inactives o desmantellades
Central nuclear de José Cabrera (Guadalajara)
La central nuclear de José Cabrera, situada a Guadalajara, va ser la primera planta nuclear d'Espanya, començant a operar el 1968. El reactor era d'aigua a pressió i la capacitat de generació elèctrica era d'aproximadament 150 MW.
Després de diverses dècades d'operació, se'n va decidir el tancament definitiu el 2006, convertint-la en un exemple de planta que va ser desmantellada.
Tot i el tancament, José Cabrera continua sent rellevant en termes de gestió de residus radioactius i com un model de transició d'una planta operativa a una tancada.
Central nuclear de Santa Maria de Garoña (Burgos)
La central nuclear de Santa Maria de Garoña, a Burgos, va començar la seva operació el 1971. Comptava amb un reactor d'aigua en ebullició (BWR) i una capacitat de 466 MW.
Al llarg de la vida útil, la planta va ser objecte de diversos processos de modernització. Tot i això, el 2013 es va tancar definitivament a causa d'un procés d'avaluació i per la impossibilitat de renovar la llicència de funcionament.
Tot i que no és operativa, continua sent un punt de referència en el debat sobre el futur de l'energia nuclear a Espanya.
Central nuclear de Vandellòs I (Tarragona)
La Central Nuclear de Vandellòs I, també situada a Tarragona, va començar a operar el 1972 amb un reactor de gas (GCR). Tenia una capacitat de 500 MW, però el 1989, després d'un incendi que va afectar la central, es va tancar de manera provisional.
El 1990, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en va recomanar el tancament definitiu a causa de problemes de seguretat i de l'antiguitat de la planta. Posteriorment, es va dur a terme un procés de desmantellament que va culminar amb l'eliminació de la infraestructura i la gestió dels residus radioactius.
Gestió de residus i protocol internacional
Espanya gestiona els residus radioactius al Magatzem Centralitzat del Cabril, a Còrdova, on s'emmagatzemen els residus de baixa i mitjana activitat. A més, Espanya segueix els compromisos del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) com a estat sense armes nuclears i manté acords amb organismes internacionals com l'OIEA (Organisme Internacional d'Energia Atòmica) i Euratom.
El futur de les centrals nuclears a Espanya
El 2020, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va presentar el Pla Nacional Integral d'Energia i Clima 2021-2030, que estableix com a objectiu el tancament progressiu de les centrals nuclears que encara operen al país. Aquest pla sʻalinea amb els compromisos dʻEspanya amb la lluita contra el canvi climàtic i la transició cap a energies més netes. Es preveu que entre el 2025 i el 2030 es tanquin les centrals d'Almaraz, Ascó I i Cofrents, encara que els terminis es poden ajustar depenent de les circumstàncies.
A nivell europeu, Espanya forma part d'un grup de cinc països que ha sol·licitat que l'energia nuclear quedi fora de les ajudes financeres per a energies renovables, argumentant que l'energia nuclear no s'ha de beneficiar d'incentius destinats a combatre el canvi climàtic. Aquest posicionament reflecteix l'ambivalència de l'energia nuclear en el context de la transició energètica on es debat el seu paper en la reducció d'emissions i en la seguretat energètica davant l'auge de les energies renovables.