Rússia és un dels principals productors i consumidors denergia nuclear al món. La primera central nuclear a Rússia, la central nuclear d'Obninsk, va començar a operar el 1954 i des de llavors s'han construït nombroses plantes nuclears a tot el país.
Actualment l'energia nuclear representa al voltant del 20% del subministrament d'energia elèctrica de Rússia. El país té 11 reactors d'aigua pressuritzada (PWR) i 15 reactors d'aigua en ebullició (BWR) en operació, i té plans per construir diversos reactors més al futur.
Rússia també és un dels principals exportadors de tecnologia nuclear i equips, i ha signat acords per construir centrals nuclears a diversos països, incloent-hi Xina, Índia i Turquia.
No obstant això, la indústria nuclear russa ha patit diversos accidents i problemes al passat, com el desastre de Txernòbil el 1986 (actualment en territori ucraïnès), l'accident de la central nuclear de Kursk el 2000 i l'incendi a la planta de processament de residus nuclears de Mayak el 1957, entre d'altres.
Tot i aquests incidents, l'energia nuclear continua sent una part important del subministrament d'energia de Rússia, i el govern rus ha expressat la intenció de continuar invertint en tecnologia nuclear en el futur.
Centrals nuclears a Rússia
| Centrals nuclears | Reactors | |
|---|---|---|
| Balakovo. Balakovo, Saratov | 4 | |
| Bilibino. Bilibino, Chukotka | 4 | |
| Kalinin. Tver, Volga | 4 | |
| Kola. Murmansk | 4 | |
| Kursk. Kursk | 4 | |
| Leningrad. St Petersburg | 5 | |
| Rostov (Volgodonsk). Volgodonsk | 1 | |
| Rostov-2 (Volgodonsk-2). Volgodonsk | 1 | |
| Smolensk. Smolensk | 3 |
Mineria d'urani a Rússia
Històricament, Rússia ha estat un dels principals productors d'urani al món, i ha tingut diverses mines operatives per extreure'n aquest mineral. La mina d'urani més gran de Rússia és la mina de Priargunski, ubicada a la regió de Transbaikalia, a prop de la ciutat de Krasnokamensk, a l'extrem oriental del país, a prop de la frontera amb la Xina i Mongòlia.
Aquesta mina és operada per l'empresa estatal russa "ARMZ Uranium Holding Co." (anteriorment coneguda com "ARMZ Uranium Holding Co." o "ARMZ"), que és una filial de la corporació estatal nuclear russa Rosatom.
La mina de Priargunski és una de les principals fonts de subministrament d'urani per a la indústria nuclear de Rússia i ha estat en operació durant dècades. L'urani extret d'aquesta mina s'utilitza tant per generar energia nuclear com per produir materials nuclears per a fins civils i militars.
Armament nuclear de Rússia
Rússia té un arsenal important d'armes nuclears. És una de les potències nuclears reconegudes a nivell mundial i és considerada com una de les dues principals potències nuclears, juntament amb els Estats Units.
L'arsenal nuclear rus està compost per diverses categories d'armes, que inclouen:
Míssils balístics intercontinentals (ICBM): Rússia compta amb una flota d'ICBM terrestres, com l'RS-24 Yars, l'RT-2PM2 Topol-M i l'RS-28 Sarmat, entre d'altres. Aquests misils estan dissenyats per transportar ogives nuclears a llargues distàncies.
Míssils balístics llançats des de submarins (SLBM): La Marina russa opera submarins amb capacitat per llençar míssils balístics nuclears des del mar. El SLBM RSM-56 Bulava és un dels sistemes de míssils utilitzats en aquests submarins.
Míssils de creuer nuclears: Rússia també té míssils de creuer amb capacitat nuclear, com el míssil de creuer Kalibr, que pot ser llençat des de vaixells i submarins, així com des d'avions.
Avions estratègics amb capacitat nuclear: La Força Aèria russa utilitza bombarders estratègics com el Tu-95 i el Tu-160, que poden transportar i llençar armes nuclears.
Armes nuclears tàctiques: A més de les seves capacitats estratègiques, Rússia també té un inventari d'armes nuclears tàctiques, destinades a ser utilitzades al camp de batalla en situacions específiques.
Tot i això, la informació sobre l'armament nuclear de qualsevol país, inclosa Rússia, està altament classificada i sujeta a canvis constants a causa dels desenvolupaments tecnològics.
