Itàlia es va convertir en el primer país a tancar completament totes les centrals nuclears existents i abandonar completament l'energia nuclear. Actualment, Itàlia no compta amb cap central nuclear en funcionament. Tot i això, hi va haver plans per a la construcció de centrals nuclears en el passat.
El 1987, després del desastre nuclear de Txernòbil, Itàlia va celebrar un referèndum en què els votants van rebutjar l'energia nuclear i van aprovar una llei que establia una moratòria nuclear. Com a resultat, les quatre centrals nuclears en construcció en aquell moment (Caorso, Montalto di Castro, Trino Vercellese i Garigliano) mai van entrar en operació i la seva construcció va ser detinguda.
Des d'aleshores, han depès i depenen del petroli i, sobretot, del gas provinent d'Algèria i Rússia.
Tornada a l'energia nuclear
Tot i això, el 2009 Itàlia es va tornar a fixar en l'energia nuclear per produir electricitat.
Els governs italians i francesos van signar un acord perquè les empreses franceses especialitzades en el desenvolupament nuclear (Areva, EDF) participin en la construcció de quatre centrals nuclears de tercera generació a Itàlia.
El 12 de juny del 2011 se celebraria un referèndum a Itàlia per reiniciar la inversió en energia nuclear. L'actual Govern tenia un projecte per començar les obres de quatre centrals el 2013 i tenir-les plenament operatives el 2020.
El plebiscit s'havia de celebrar tres mesos després del desafortunat accident nuclear de Fukushima al Japó. A causa de l'accident de la central japonesa el pebiscit va ser ajornat.
Segon rebuig de l'energia nuclear per part dels italians
Finalment el referèndum es va realitzar el juny del 2011.
El resultat del referèndum d?Itàlia del 2011 va demostrar claríssimament la repulsa dels ciutadans italians a la tornada de l?energia nuclear. El resultat va ser un 94% aclaparador de vots en contra del pla de retorn a l'energia nuclear traçat pel govern de Berlusconi.
Finalment, el govern italià va confirmar la decisió d'abandonar de manera definitiva l'energia nuclear. Des d'aleshores, Itàlia ha continuat confiant principalment en fonts d'energia renovable i de gas natural per cobrir les seves necessitats energètiques.
Llista de les centrals nuclears desmantellades
A continuació es mostren les centrals nuclears desmantellades a Itàlia:
| Central Nuclear | Ubicació | Inici d'operacions | Tancament |
|---|---|---|---|
| Garigliano | Campània | 1964 | 1978 |
| Llatina | Lacio | 1963 | 1987 |
| Trino Vercellese | Piemont | - | - |
| Caorso | Emília-Romanya | - | - |
| Montalto di Castro | Lacio | - | - |
Les últimes centrals a la llista, Trino Vercellese i Montalto di Castro, no van entrar mai en operació a causa de la decisió d'Itàlia d'abandonar l'energia nuclear el 1987, per la qual cosa no tenen dates d'inici ni tancament.
Mines d'urani
Itàlia disposava d'una mina d'urani ubicada a la localitat de San Giovanni in Sardinia, a la regió de Sardenya. La s'anomenava "Bosc Pietrós" (també coneguda com la mina de Sant Giovanni o la mina de Seruci) i es va tancar definitivament el 1990.
Aquesta mina d'urani va ser operada per una empresa estatal italiana anomenada Società Nucleare Italiana (SNI). L'extracció d'urani a la mina de Bosco Pietroso va començar a la dècada de 1960 i va continuar fins a 1990, quan es va tancar definitivament.
Durant la seva operació, la mina d'urani de Bosco Pietroso va ser una font important d'urani per a la indústria nuclear italiana, proporcionant el material necessari per alimentar les centrals nuclears en funcionament en aquell moment.
El tancament de la mina d'urani italiana va ser el resultat de diverses raons, incloent-hi preocupacions ambientals i de salut pública a causa de la presència de radioactivitat i els riscos associats amb la mineria d'urani. També hi va haver consideracions econòmiques, ja que la demanda d'urani va disminuir a causa del desmantellament gradual del programa nuclear italià.
Després del tancament de la mina, es van fer operacions de descontaminació i restauració ambiental per mitigar els impactes ambientals associats amb l'activitat minera.