Durant els anys 70 i 80 Xile estava en un procés de modernització del sector elèctric en què va obrir el sector elèctric a inversors estrangers.
Durant aquest temps, Xile no va iniciar cap programa d'energia nuclear a nivell nacional a diferència de l'Argentina i el Brasil.
Posteriorment, es va començar a considerar el desenvolupament de l'energia nuclear de potència principalment pels motius següents:
-
Els problemes amb les importacions de gas des de Argentina.
-
La volatilitat dels preus dels combustibles fòssils a nivell mundial amb tendència al creixement
-
L'efecte d'una sequera a la generació de centrals hidroelèctriques i un terratrèmol a la generació elèctrica al Nord.
L'energia nuclear a Xile apareix per primera vegada l'any 1964 amb el plantejament del projecte que va realitzar el Dr. Cruz-Coke.
Què és la Comissió Xilena de l'Energia Nuclear?
L'organització més important a Xile és la Comissió Xilena de l'Energia Nuclear (CCHEN) que s'encarrega de tot allò relacionat amb l'ús pacífic de l'energia nuclear.
La CCHEN disposa de dos reactors nuclears de recerca. El primer reactor experimental xilè és al Centre d'Estudis Nuclears La Reina, a la comuna de Las Comtes. El segon reactor nuclear de recerca es troba al Centre d'Estudis Nuclears Lo Aguirre, a Pudahuel.
De moment, Xile no disposa de centrals nuclears de potència per subministrar electricitat a la xarxa elèctrica.
A més, la CCHEN realitza activitats relacionades amb la formació de professionals i estudiants xilens a l'àmbit de la tecnologia nuclear.
Com s'ha desenvolupat l'energia nuclear a Xile?
A Xile es distingeixen tres etapes en el desenvolupament nuclear:
1. Exploració tecnològica de l'energia nuclear a Xile (1955-1964)
El primer va ser enviar científics i oficials a estudiar els avenços i la tecnologia de l'energia nuclear a altres països. Mentrestant es van desenvolupar els següents successos:
-
Va ingressar a la CIEN (Comissió Interamericana d'Energia Nuclear) creada per fomentar la cooperació dels estats amb l'ús pacífic de l'energia nuclear (1959).
-
Xile signa un acord amb els EUA per donar suport en relació amb la investigació de l'energia nuclear i entra a formar part del Tractat Antàrtic (1959).
-
Xile es va integrar com a membre de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) (1960).
-
Primers entrenaments en lús clínic de radioisòtops (1962).
-
Xile signa el tractat de prohibició parcial d'assajos a l'atmosfera. (1963)
-
El país va ser elegit estat de l'OIEA en representació d'Amèrica Llatina. (1963)
-
Creació de la Comissió Nacional d'Energia Nuclear (CNEN) de què el Dr. Eduardo Cruz-Coke va ser el primer president (1964).
2. Investigació tecnològica (1964-1974)
Aquesta fase es va caracteritzar amb la formació de plans, la creació d'infraestructura, la signatura d'acords d'assistència tècnica, la creació de comitès assessors en diverses àrees, captació de professionals xilens o estrangers per dedicar-se al desenvolupament de l'energia nuclear a Xile.
Entre aquests destaquem els fets següents:
Creació de la Comissió Xilena d'Energia Nuclear
El 1965 es crea la Comissió Xilena d'Energia Nuclear com a continuació de la comissió anterior.
Es va crear com un organisme d'administració autònoma de l'estat amb l'objectiu d'atendre els problemes relacionats amb la producció, l'adquisició, la transferència, el transport i l'ús pacífic de l'energia atòmica i dels materials fissionables i radioactius.
Creació del centre d'estudis nuclears Central la Reina
El 1966 destaca la creació d'un centre d'estudis nuclears Central la Reina.
Aquest any havien al voltant de 120 professionals treballant en 29 grups de docents investigadors que treballaven en aspectes nuclears de la medicina, física, bioquímica, fisiologia, farmacologia, veterinària, ciència pures, control de plagues, etc.
Mesurament de la radioactivitat ambiental
El Departament de Física de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de la Universitat de Xile, va realitzar aquell any els primers mesuraments de la radioactivitat de l'aire.
Més tard, la CCHEN va determinar un programa nacional de mesurament de radiacions ionitzants a l'ambient. El mesurament en l'aspecte radiològic ambiental es va fer amb l'ajuda del Servei Nacional de Salut, la Universitat de Xile, la Força Aèria de Xile i la Universitat Tècnica Federico Santa María.
A finals del 1968 es va crear el Centre d'Estudis Nuclears La Reina. A partir del 1968 es feia control radiològic de llet i pastura. El juliol de 1969 el laboratori de radioactivitat ambiental es va traslladar al CEN La Reina.
El 1970 es va acabar el primer edifici del CEN La Reina. Els primers laboratoris a habilitar-se van ser els d'aplicacions nuclears relacionats amb l'energia nuclear a la indústria, agricultura i hidrologia i dosimetria del personal.
El 1972 Xile signa un acord amb Espanya per a la col·laboració en la investigació de l'energia nuclear per a fins pacífics. Aquest acord va propiciar que a l'inici dels treballs del CEN l'Aguirre hi participés també la Junta d'Energia Nuclear d'Espanya.
L'any 1973 la CCHEN va crear l'Institut de Medicina Nuclear (IMN) i el Centre d'Estudis Nuclears de l'Exèrcit (CENE). Un any més tard es va posar en marxa el servei de radiomedicina del CCHEN.
El 21 de juny de 1966 la CCHEN va rebre les instal·lacions i els projectes del centre d'estudis nuclears de l'exèrcit, amb l'objectiu d'unificar tot el desenvolupament nuclear en un sol organisme.
3. Nivell experimental des de 1983
El 1983 es comptava amb laboratoris d'anàlisi per activació, anàlisi d'urani per comptatge de neutrons retardats, difracció de neutrons, i difracció de raigs-x, fluorescència per raigs-x, etc.
Es dissenya el “pla de desenvolupament nuclear” amb el propòsit de:
-
realitzar una reglamentació i normativa tècnica de seguretat nuclear i radioprotecció
-
desenvolupar una política activa de relacions internacionals
-
posar instal·lacions a nivell pilot per tal de desenvolupar un futur programa nuclear de potència.
El 2 de maig del 1984 es promulga la llei de seguretat nuclear. La qual 4 anys més tard traspassa la funció de control de les instal·lacions radioactives de primera categoria a la CCHEN.
Un any més tard es va signar el “protocol per a la cooperació dels usos pacífics de l'energia nuclear” amb la Corporació Nuclear Xina.
L'any 1994, Xile va subscriure a Viena la convenció sobre la seguretat nuclear per a la prevenció d'un hipotètic accident nuclear.
L'any 1995 Xile va passar a ser part del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP).