Es denomina moratòria nuclear a la suspensió temporal de la construcció i posada en marxa de centrals nuclears.
El 1983 a Espanya es va redactar un Pla Energètic Nacional en què es decreta una moratòria nuclear al país. La moratòria nuclear va suposar el bloqueig de 5 projectes de centrals nuclears dels 7 que havia aprovat. Tècnicament va suposar un fre a la dinàmica del desenvolupament de l'energia nuclear al país.
¿Què motivos provocaron la moratoria nuclear en España?
Hi ha diverses raons que van motivar la creació de la moratòria nuclear:
-
Raons tècniques.
-
Raons derivades de la demanda delectricitat.
-
Oposició social. L'oposició popular de l'energia nuclear, especialment a Extremadura i el País Basc.
En què consistia la moratòria nuclear espanyola?
El 1983 es va redactar un Pla Energètic Nacional en què l'energia nuclear a Espanya es va veure molt afectada. La voluntat del govern de Felipe González era desenvolupar un pla per adequar la producció elèctrica nacional a la demanda energètica i ajustar-ne els preus.
Al juny de 1984, el Congrés dels Diputats va aprovar el Pla Energètic Nacional de 1983 (PEN-83). La parada nuclear va ser la principal novetat del PEN-83 que consistia en la desacceleració del programa de construcció de centrals nuclears.
En aquell moment hi havia 7 centrals nuclears de generació elèctrica que disposaven d'autorització per a la construcció:
-
La central nuclear de Lemóniz I-II
-
Les centrals nuclears de Valdecaballeros I-II
-
Las centrales nucleares Trillo I-II
-
La central nuclear de Vandellós II.
En desenvolupar el PEN-83, es considerava necessari readaptar el programa d'energia nuclear vigent per triar únicament dues centrals d'energia nuclear de les set que disposaven d'autorització.
Les centrals triades van ser les centrals nuclears de Trillo I i la central nuclear de Vandellòs II.
Repercussions tècniques de la moratòria nuclear
A la data en què es va aprovar la moratòria nuclear alguns dels projectes ja estaven iniciats, així que es van haver de plantejar estratègies de conservació del construït en aquell moment.
Als dos grups de Lemóniz, es va mantenir la conservació de la construcció fins a la data de la moratòria. En els dos grups de Valdecaballeros es realitzaran només tasques de manteniment duent a terme un Pla de Parada previst al PEN-83.
A la central nuclear de Trillo II encara no s'havia iniciat la construcció.
Conseqüències econòmiques de la moratòria nuclear
Des del punt de vista econòmic, la inversió dels grups propietaris de les centrals nuclears que es bloquejaven ja estaven realitzades. Per compensar les pèrdues, per ordre del ministeri d'indústria, a l'octubre del 1983, es va establir un percentatge de la tarifa elèctrica que es destinaria a fer front a aquestes obligacions.
L'increment del rebut de la llum va finalitzar l'octubre del 2015. Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), els espanyols han pagat un total de 5.717 milions d'euros als bancs i les elèctriques.
L'obligatorietat jurídica de la moratòria es va incloure també al Pla Energètic Nacional de 1991 (PEN-91). Aquest pla establia una sèrie de previsions de la demanda denergia elèctrica i apostava pels combustibles fòssils i les energies renovables.
La solució a la problemàtica de la moratòria nuclear arribaria amb l'aprovació de la Llei d'Ordenació del Sistema Elèctric Nacional (LOSEN) del 1994. Aquesta disposició legal només afectava certes centrals nuclears i establia compensacions econòmiques. Per això, les elèctriques podien deduir-se un percentatge de la tarifa elèctrica.
El desembre de 1996, el Govern i les empreses elèctriques van subscriure el Protocol per establir una nova regulació del Sistema Elèctric Nacional. El resultat va ser la Llei del Sector Elèctric de 1997, que va introduir grans canvis al sistema vigent.
Aquesta nova llei va suposar una completa liberalització de l'activitat de producció d'energia elèctrica, de manera que la construcció de centrals nuclears només estaria subjecta al règim d'autorització administrativa prèvia.
Compensacions dels projectes paralitzats definitivament
L'Ordre ministerial del Ministeri d'Economia de juny de 1996 va establir un Fons de Titularització d'Actius Resultats de la Moratòria Nuclear. Aquest fons s'establia com a únic cessionari de la totalitat del dret de compensació reconegut a les companyies elèctriques titulars dels projectes de construcció de les centrals nuclears de Lemóniz, Valdecaballeros i Trillo II.
L'anualitat corresponent a 2000 i l'import pendent de compensació van ser establerts segons la Resolució de 15 de gener de 2001 de la Direcció General de Política Energètica i Mines.
Per determinar limport pendent de compensació el dia 31 de desembre de cada any, es realitza una auditoria prèvia de cada projecte per separat.