Un reactor refrigerat per gas o GCR (de l'anglès gas cooled reactor) és un tipus de reactor nuclear tèrmic de fissió nuclear.
El moderador de neutrons del reactor GCR és el grafit. El refrigerant del reactor nuclear de gas és el diòxid de carboni en estat gasós.
Segons la classificació que fa fa l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica de les Nacions Unides (OIEA), aquest tipus de reactors inclou els de tipus de gas avançat o AGR (acrònim d'Advanced Gas-cooled Reactor en anglès) i Magnox (de l'anglès Magnesium Non-OXidising), tots dos de tecnologia britànica.
Dins de la història de l'energia nuclear també hi havia un tipus de GCR francès, anomenat UNGG (del francès Uranium Naturel Graphite Gaz), però es tracta d'un tipus totalment obsolet i de què actualment no queda cap central nuclear operativa al món. Van ser la primera generació de reactors nuclears a França, desenvolupats arran de la Segona Guerra Mundial.
Les diferències essencials entre els models de reactor avançat de gas (AGR), Magnox i UNGG són el combustible que empren i el revestiment amb que envolta les pastilles.
Els Magnox i els UNGG es van desenvolupar a el mateix temps, són els més antics i bastant similars. Tots dos reactors usen urani natural com a combustible nuclear i es diferencien en què el Magnox envolta les pastilles amb un aliatge de magnesi i alumini mentre que els UNGG ho feien amb una de magnesi i zirconi.
La nova generació de GCR, els ACR (o reactors refrigerats per gas avançat), utilitzen urani enriquit com a combustible.
Desavantatges del reactor nuclear refrigerat per gas
La capacitat calorífica i conductivitat tèrmica de gas refrigerant és baixa. L'obtenció de l'energia tèrmica necessària s'assegura augmentant la pressió de gas.
No obstant això, també hi ha el problema de que el reactor es torna inevitablement gran a causa de la petita densitat de potència tèrmica en comparació amb el reactor d'aigua lleugera.
Amb el reactor Magnox com prototip, es pusiero en marxa molts reactors de generació d'energia refredats per gas.
Atès que la reactivitat excedent és originalment petita, al reactor nuclear Magnox és difícil de cremar el combustible de manera eficient i, perquè funcioni de manera estable, cal reemplaçar el combustible nuclear amb freqüència.
