Menu

L'energia nuclear s'utilitza
en molts llocs del planeta

La tecnologia nuclear està àmpliament
estesa per tot el planeta

Moratòria nuclear a Espanya

Moratòria nuclear a Espanya

S'anomena moratòria nuclear a la suspensió temporal de la construcció i posada en marxa de centrals nuclears.

El 1983 a Espanya es va redactar un Pla Energètic Nacional en què es decretaria una moratòria nuclear al país. La moratòria nuclear va suposar el bloqueig de 5 projectes de centrals nuclears dels 7 que hi havia aprovats. Tècnicament va suposar un fre a la dinàmica del desenvolupament de l'energia nuclear al país.

¿Què motius provocar la motatoria nuclear?

Hi ha diverses raons que van motivar la creació de la moratòria nuclear:

  • Raons tècniques.
  • Raons derivades de la demanda.
  • Condicionaments socials. L'oposició popular de l'energia nuclear, especialment en Extremadora i el País Basc.

Els plans energètics nacionals i la moratòria nuclear

Al 1983 es ​​va redactar un Pla Energètic Nacional en el qual l'energia nuclear a Espanya es va veure molt afectada.

Per adequar la producció elèctrica nacional a la demanda energètica i ajustar els preus al Congrés dels Diputads va aprovar al juny de 1984 el Pla Energètic Nacional de 1983 (PEN-83).

La parada nuclear va ser la principal novetat del PEN-83 que consistia en la desacceleració del programa de construcció de centrals nuclears.

En aquell moment hi havia 7 centrals nuclears que disposaven d'autorització per a la seva construcció: La central nuclear de Lemoiz I-II, les centrals nuclears de Valdecaballeros I-II, les centrals nuclears Trillo I-II i la central nuclear de Vandellòs II. En desenvolupar el PEN-83 es ​​considerava necessari readapatar el programa nuclear vigent per triar únicament dos centrals d'energia nuclear de les set que disposaven d'autorització.

Amb aquestes dues plantes nuclears s'aconseguiria aconseguiria la previsió de potència instal·lada realitzada pel propi Pla que era de 7.600 megavations (MW).

La central nuclear de Lemoiz es va descartar pel fet que era l'opció més desfavorable per a la seguretat de les persones, i per l'impacte econòmic que hauria suposat un hipotètic accident nuclear.

La central nuclear de Valdecaballeros es va descartar perquè la inversió realitzada havia estat menor, i tambíen comptava també amb una forta oposició social i institucional a la zona.

Finalment les centrals nuclears de Trillo I i la central nuclear de Vandellòs II disposaven d'una major acceptació social i institucional a les zones del seu emplaçament. Per aquest es va aprovar la seva construcció de les instal·lacions per fe fissió nuclear.

Repercussions tècniques de la moratòria nuclear

En la data en què es va aprovar la moratòria nuclear alguns dels projectes ja estaven iniciats, així que va haver de plantejar estratègies de conservació del que s'ha construït en aquell moment.

En aquest sentit, en els dos grups de Lemoiz, es va mantenir la conservació de la construcció fins a la data de la moratòria nuclear. En els dos grups de Valdecaballeros es realitzarien només tasques de manteniment duent a terme un Pla de Parada preveu el PEN-83.

A la central nuclear de Trillo II, no es va realitzar cap tasca a causa per què encara no s'havia iniciat la construcció.

Repercussions econòmiques de la moratòria nuclear

Des del punt de vista econòmic la inversió dels grups propietaris de les centrals nuclears que es bloquejaven ja estaven realitzades. Per compensar les pèrdues, per Ordre Ministerial, l'octubre del 1983, es estabelció un percentatge de la tarifa elèctrica que es destinaria a fer front a aquestes obligacions. De manera que avui en dia, una part de la factura elèctrica encara es destina a pagar les inversions de projectes d'energia nuclear que mai s'han desenvolupat.

L'obligatorietat jurídica de la moratòria nuclear es va incloure també en el Pla Energètic Nacional de 1991 (PEN-91). Aquest pla establia una sèrie de previsions de la demanda d'energia elèctrica durant el període de la seva vigència i apostava per la diversificació de les fonts d'energia, potenciant un combustibe fòssil com el gas natural (energies no renovables) i les energies renovables com l'energia solar en detriment de l'energia nuclear, el petroli i el carbó (altres fonts d'energia fòssil).

Es va reconèixer a més un deute amb les empreses propietàries de les centrals en moratòria nuclear pels seus actius paralitzats de prop de 3.800 milions d'euros a 31 de desembre de de 1989.

La solució a la problemàtica de la moratòria nuclear arribaria amb l'aprovació de la Llei d'ordenació del sistema elèctric nacional (LOSEN) de 1994. Aquesta disposició legal només afectava a certes centrals nuclears, es dirigeix ​​especialment a establir compensacions econòmiques pels perjudicis causats per la paralització d'aquestes centrals. Per a això podien deduir-se un porcetaje de la terifa elèctrica.

Aquesta disposició no afectava els terrenys seleccionats per als emplaçaments de les centrals nuclears en moratòria nuclear, que seguirien pertanyent a les empreses propietàries de les instal·lacions.

Al desembre de 1996, el Govern i les empreses elèctriques van subscriure el Protocol per a l'establiment d'una nova regulació del sistema elèctric nacional. El resultat va ser la Llei del sector elèctric de 1997, que va introduir grans canvis en el sistema vigent.

Aquesta nova llei va suposar una liberalització completa de l'activitat de producció d'energia elèctrica, de manera que la construcció de centrals nuclears només estaria subjecta al règim d'autorització administrativa prèvia.

A més, establia el sistema de compensacions a les empreses propietàries de les centrals nuclears paralitzades definitivament, fixant una quantia individual per a cada projecte i un termini màxim de 25 anys per al seu complet pagament.

Compensacions dels projectes de centrals nuclears paralitzades definitivament

L'Ordre Ministerial del Ministeri d'Economia de juny de 1996, va establir un Fons de Titularització d'Actius Resultants de la Moratòria Nuclear, com a únic cessionari de la totalitat del dret de compensació reconegut a les companyies elèctriques (Iberdrola, Endesa, Unión Fenosa i comañía Sevillana d'Electricitat) titulars dels projectes de construcció de les centrals nuclears de Lemóniz, Valdecaballeros i Trillo II.

L'anualitat corresponent a 2000 i l'import pendent de compensació, van ser establerts segons la Resolució de 15 de gener de 2001 de la Direcció general de Política Energètica i Mines.

Per determinar l'import pendent de compensació el dia 31 de desembre de cada any, es realitza una auditoria prèvia de cada projecte per separat, en la qual es valoren les despeses ocasionades pels programes de manteniment, desmantellament i tancament de les instal·lacions de les centrals nuclears paralitzades.

 

valoración: 3 - votos 6

Última revisió: 20 de març de 2019