Robert Oppenheimer, el nom complet del qual era Julius Robert Oppenheimer, va néixer el 22 d'abril de 1904 a la ciutat de Nova York, Estats Units. Va ser un destacat físic teòric nord-americà i una figura clau en el desenvolupament de la bomba atòmica durant la Segona Guerra Mundial, conegut comunament com “el pare de la bomba atòmica”.
Oppenheimer va néixer al si d'una família jueva adinerada. Va mostrar un interès primerenc per la ciència i va destacar acadèmicament des de la seva joventut. Va estudiar química a la Universitat de Harvard, però després va canviar a física. Posteriorment, va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Göttingen a Alemanya, on va treballar amb destacats físics com Max Born i Wolfgang Pauli.
A la dècada de 1930, Oppenheimer va realitzar importants contribucions a la física teòrica, particularment en els camps de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps. Es va convertir en professor a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i va tenir un paper vital a l'establiment del Laboratori de Radiació de Berkeley.
Desenvolupament de la bomba atòmica: el Projecte Manhattan
Durant la Segona Guerra Mundial, Oppenheimer va ser designat com a director científic del Projecte Manhattan, un projecte de recerca i desenvolupament d'alt secret destinat a construir una bomba atòmica.
Sota el seu lideratge, el projecte va aconseguir desenvolupar i provar amb èxit la primera bomba atòmica al desert de Nou Mèxic el 16 de juliol de 1945. La prova es va denominar "Trinity".
La prova d'èxit va portar a l'ús de bombes atòmiques a les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki l'agost de 1945, cosa que va tenir un paper crucial en la terminació de la guerra.
Posicionament sobre les armes nuclears després de la guerra
Després de la Segona Guerra Mundial, el posicionament de Robert Oppenheimer sobre les bombes atòmiques va canviar significativament. Tot i que havia estat una figura clau en el desenvolupament exitós de la bomba atòmica durant la guerra, es va convertir en un defensor del control internacional de l'energia atòmica i es va mostrar preocupat per la carrera armamentista nuclear.
Oppenheimer estava profundament afectat per les devastadores conseqüències de les bombes atòmiques que van ser llançades sobre Hiroshima i Nagasaki a l'agost de 1945. Si bé aquestes bombes van ajudar a posar fi a la guerra, també van causar una enorme destrucció i pèrdua de vides, cosa que en va generar una forta reflexió a Oppenheimer i molts altres científics involucrats en el Projecte Manhattan.
Revocació de l'autorització de seguretat d'Oppenheimer
Com a president del Comitè Assessor de Serveis Especials (GAEC) del govern dels Estats Units, Oppenheimer va advocar per un enfocament en el control de les armes nuclears i la prevenció de la seva proliferació. Creia que la carrera armamentista nuclear era perillosa i que el món necessitava evitar una guerra nuclear tant sí com no.
Tot i això, la seva posició i la seva creixent preocupació sobre les armes nuclears van atraure l'atenció del govern durant l'era de la Guerra Freda i el període de la Caça de Bruixes anticomunista als Estats Units. Se'l va acusar de tenir simpaties comunistes i de ser un risc per a la seguretat nacional.
El 1954, la seva autorització de seguretat va ser revocada pel govern, cosa que efectivament va posar fi a la seva participació directa en assumptes relacionats amb l'energia atòmica i les armes nuclears.
Als anys següents, Oppenheimer va continuar el seu treball en física teòrica, centrant-se en astrofísica i teoria quàntica. Va ser director de l'Institut d'Estudis Avançats a Princeton, Nova Jersey, des del 1947 fins al 1966, on va influir en la investigació de molts joves físics.
Defunció de Robert Oppenheimer
Robert Oppenheimer va morir el 18 de febrer de 1967 als 62 anys. La seva mort es va produir a causa de complicacions relacionades amb la gola i l'esòfag.
En els darrers anys de la seva vida, Oppenheimer havia lluitat contra una sèrie de problemes de salut, incloent càncer de gola. Tot i rebre tractament mèdic, el seu estat de salut es va deteriorar i finalment va morir a Princeton, Nova Jersey, Estats Units.
