El Projecte Manhattan és el nom en clau que va donar el president de la Segona Guerra Mundial a un projecte secret per obtenir la bomba nuclear.
El 1939, als inicis de la Segona Guerra Mundial, Albert Einstein alerta al president dels Estats Units, FD Roosevelt, que la bomba atòmica és possible i que els alemanys podrien estar a prop de tenir-la.
Einstein estava segur que aviat es podria aconseguir una reacció nuclear a cadena. Es basava en els treballs de recerca duts a terme per:
Enrico Fermi i Leo Szilard, als Estats Units
Frédéric Joliot i la seva esposa Irene Joliot-Curie, a França.
Aquest procediment també permetria la construcció d'una nova classe de bombes.
Carta d'Albert Einstein al president Roosevelt
Einstein esmentava l'escassetat de reserves d'urani dels Estats Units. Les mines d'aquest mineral, segons relatava, eren a l'antiga Txecoslovàquia i al Congo Belga.
En realitat, la carta la van escriure els físics d'origen hongarès Leó Szilárd i Eugene Wigner van redactar la carta Einstein-Szilárd i Einstein la va signar.
A més, ha informat que Alemanya havia suspès la venda d'urani de les mines txeques, de les quals el Reich se n'havia fet càrrec. Aquest fet podria significar que els científics de l'Institut Kaiser Wilhelm podrien estar fent experiments de fissió nuclear, també.
La por d'Albert Einstein a la guerra nuclear era conseqüència del seu coneixement profund dels avenços de la investigació en aquest camp.
Inici del desenvolupament de la bomba atòmica: el Projecte Manhattan
Roosevelt va acollir la carta d'Einstein sense il·lusió excessiva. Tot i això, va crear una comissió perquè s'encarregués de les qüestions esmentades.
A l'inici del Projecte Manhattan, Robert Oppenheimer va exercir un paper fonamental com a director científic ja que va ser designat com el líder científic del projecte a causa de les seves impressionants credencials en física teòrica i el seu coneixement a l'avantguarda de la investigació científica en aquest moment. La seva capacitat per reunir i coordinar alguns dels millors científics i enginyers del país va ser clau per a lèxit del projecte.
Entre 1940 i 1941 es van començar a fer mesures en sistemes d'urani-grafit. A finals de 1940, Glen Seaborg va descobrir un element artificial que podria emprar-se per a la fabricació de la bomba atòmica (el plutoni-239).
El Projecte Manhattan es va iniciar oficialment el 1941 amb l'atac japonès a la base militar de Pearl Harbor. Entre els seus col·laboradors hi havia diversos premis Nobel, entre ells Edward Teller. Tot i això, Albert Einstein no va participar de forma directa.
La fabricació de la bomba va ser confiada a l'exèrcit, en un projecte bèl·lic que costaria al voltant de 2.500 milions de dòlars. El programa contemplava dues alternatives:
La separació de l'urani-235 de l'urani-238.
La producció de plutoni-239 als reactors de grafit.
El primer reactor nuclear del món
El primer reactor nuclear del món va ser el conegut com a Chicago Pile (CP-1), desenvolupat dins del Projecte Manhattan.
El 2 de desembre del 1942, es va posar en marxa la primera reacció nuclear en cadena produïda per l'home. El que fins aleshores només era física teòrica es va convertir en realitat.
El treball el va realitzar un grup de físics nuclears europeus emigrats als Estats Units i dirigits pel físic italià Enrico Fermi.
El 1943 es van aixecar tres ciutats plenes d'instal·lacions de recerca:
Oak Ridge (Tennessee) per separar l'urani-235 de l'urani-238.
Hanford per a l'establiment dels reactors nuclears.
Els Àlbers per a la construcció de la bomba atòmica. El director del laboratori de Los Álamos va ser Robert Oppenheimer. Oppenheimer va aconseguir reunir prop de mil científics que hi romandrien fins a sis mesos després d'acabada la contesa.
Com a director científic del Projecte Manhattan, Oppenheimer va ser responsable de supervisar i coordinar la investigació i el desenvolupament en els tres principals laboratoris involucrats en el Projecte Manhattan: el Laboratori Nacional dels Àlbers a Nou Mèxic, el Laboratori de Radiació de Berkeley a Califòrnia i el Laboratori Metal·lúrgic a Chicago.
El Chicago Pile
El reactor nuclear Xicago Pile (CP-1) era d'estructura senzilla. Es va instal·lar sota la tribuna de l'estadi de futbol americà de la Universitat de Chicago. Fermi va fer servir combustible d'urani, com el que feia servir en els seus experiments a Roma, i moderador de grafit.
Els preparatius per a aquest experiment van ser duts a terme amb gran secret.
Objectiu del reactor Chicago Pile
L'objectiu de la investigació era obtenir una reacció en cadena controlada. L'experiment permetria l'estudi de les propietats per al possible desenvolupament d'una bomba atòmica.
La reacció en cadena de fissió es va iniciar una vegada es van extreure amb molt de compte les barres de control. En aquell moment, va entrar en funcionament el primer reactor nuclear de la història de l'energia nuclear.
Trinity: El primer assaig nuclear
A la matinada del 16 de juliol de 1945, es va dur a terme amb èxit la primera prova de la bomba atòmica de plutoni al desert d'Alamogordo (Nou Mèxic).
La bomba atòmica d'urani i la de plutoni van estar llestes alhora.
Resultat i conseqüències del Projecte Manhattan
El resultat més significatiu del Projecte Manhattan va ser el desenvolupament exitós de la primera bomba atòmica.
El projecte va aconseguir construir i provar amb èxit dos tipus de bombes nuclears: una basada en l'isòtop d'urani-235, coneguda com a "Little Boy", que va ser utilitzada al bombardeig d'Hiroshima el 6 d'agost de 1945, i una altra basada en l'isòtop de plutoni-239, anomenada "Fat Man", que va ser utilitzada en el bombardeig de Nagasaki el 9 d'agost de 1945.
Les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki es van convertir així en els primers i fins ara els únics objectius d'un atac amb bombes atòmiques de la història.
Les conseqüències del Projecte Manhattan van ser profundes i de gran abast:
Fi de la Segona Guerra Mundial: Les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki van accelerar el final de la Segona Guerra Mundial en obligar el Japó a rendir-se incondicionalment. La devastació i les pèrdues humanes causades per les bombes van portar l'emperador Hirohito a ordenar la capitulació del Japó el 15 d'agost del 1945, posant fi a la guerra.
Començament de l'era nuclear: El Projecte va marcar l'inici de l'era nuclear ja que va ser la primera vegada que es va utilitzar armament nuclear en combat. Això va tenir un impacte significatiu en les relacions internacionals i la carrera armamentista nuclear durant la Guerra Freda.
Proliferació nuclear: L'èxit del desenvolupament de les bombes atòmiques va provocar que altres països busquessin desenvolupar les seves pròpies armes nuclears, cosa que va conduir a una carrera armamentista nuclear durant la Guerra Freda i més enllà. Això va portar a la creació del Club de les Potències Nuclears, compost per països amb armes nuclears reconegudes oficialment.
Desenvolupament de l'energia nuclear: A més de la seva aplicació militar, el Projecte Manhattan també va establir les bases per al desenvolupament de l'energia nuclear amb fins pacífics. El coneixement i la tecnologia adquirits al projecte van ser utilitzats per establir programes d'energia nuclear a tot el món.
Qüestionaments ètics: L'ús de les bombes atòmiques al Japó va plantejar qüestionaments ètics seriosos sobre l'ús d'armes de destrucció massiva i els efectes devastadors que poden tenir en poblacions civils.
Controvèrsia i dilemes morals: El paper dels científics en el desenvolupament de la bomba atòmica, inclòs Robert Oppenheimer, va generar debats i dilemes morals sobre la responsabilitat dels científics en l'ús del coneixement en la creació d'armes d'aquest tipus.
