Marie Curie, el nom de naixement de la qual era Maria Skłodowska, va néixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia, Polònia, sota el domini rus.
Tot i enfrontar obstacles a causa del seu gènere i origen ètnic, Marie va mostrar un gran interès en la ciència des d'una edat primerenca. Després d'obtenir la seva educació a Polònia, es va traslladar a París el 1891 per continuar els seus estudis a la Universitat de París (Sorbonne).
El 1895, va conèixer Pierre Curie, un físic francès, amb qui es va casar el 1895. Junts, van emprendre investigacions pioneres sobre la radioactivitat, un terme que Marie mateixa va encunyar. El seu treball es va centrar en els fenòmens de la radiació emesa pels elements radioactius, com ara l'urani i el tori.
Marie Curie no només va ser una científica excepcional, sinó també una dona pionera en un camp dominat per homes a la seva època. El seu treball i dedicació a la ciència van obrir el camí per a generacions futures de científics i van contribuir significativament al desenvolupament de l'energia nuclear i la comprensió de la física i la química modernes.
Per les seves destacades contribucions, Marie Curie és recordada com una de les científiques més influents de la història i continua sent una font d'inspiració per a moltes persones a tot el món.
Contribucions de Marei Curie a l'energia nuclear
Les contribucions principals de Marie Curie a l'energia nuclear són les següents:
Descobriment d'elements radioactius
El 1898, Marie Curie i Pierre Curie van aïllar dos nous elements altament radioactius, als quals van anomenar poloni i ràdio, en honor a Polònia i al treball de Marie. Aquests descobriments van canviar radicalment la comprensió de la naturalesa de la matèria i van establir els fonaments de la radioactivitat.
Descobriment de la radioactivitat
Marie Curie va tenir un paper fonamental en el descobriment de la radioactivitat.
El 1896, Marie Curie, juntament amb el seu marit Pierre Curie, va començar a investigar els fenòmens misteriosos de la radiació de l'urani, descoberts pel físic Henri Becquerel. Amb el seu ardu treball i dedicació, Marie i Pierre Curie van aconseguir aïllar i estudiar nous elements altament radioactius, poloni i ràdio, que van resultar ser molt més radioactius que l'urani.
El treball pioner de Marie Curie la va portar a encunyar el terme radioactivitat per descriure la capacitat de certs elements per emetre radiació sense necessitat d'una font externa.
Les seves investigacions van asseure les bases per al desenvolupament de la física nuclear i la comprensió de l'estructura atòmica. El 1903, la seva destacada tasca va ser reconeguda amb el Premi Nobel de Física, que va compartir amb el seu marit Pierre Curie i Henri Becquerel.
Contribucions a la teoria atòmica
Els descobriments de Marie Curie van contribuir a desenvolupar la teoria atòmica i van portar els científics a comprendre que els àtoms no eren indivisibles, sinó que contenien partícules subatòmiques. Això va ser un pas crucial en levolució de la teoria atòmica.
En estudiar les emissions radioactives, es van adonar que certs àtoms eren inestables i es descomponien en partícules subatòmiques. Aquestes observacions van establir les bases per al desenvolupament posterior del model de l'àtom i la comprensió de la seva estructura interna.
Les seves investigacions van obrir el camí per a futurs científics, com Ernest Rutherford i Niels Bohr, que van desenvolupar el model de l'àtom basat en el nucli atòmic, els electrons i les òrbites electròniques.
Contribució a la medicina
La contribució de Marie Curie a la medicina va ser significativa i revolucionària, especialment al camp del diagnòstic i tractament mèdic mitjançant l'ús de radiació.
Algunes de les seves contribucions més destacades a la medicina nuclear són les següents:
-
Radiografia: Durant la Primera Guerra Mundial, Marie Curie va treballar en el desenvolupament d'unitats mòbils de raigs X, conegudes com a "petites Curies," per diagnosticar i tractar soldats ferits al front de batalla.
-
Teràpia amb radiació: Juntament amb la seva filla Irène Joliot-Curie, Marie Curie també va investigar l'ús de la radiació per tractar tumors cancerígens. El seu treball va establir les bases per a la radioteràpia moderna, una forma comuna de tractament per a certs tipus de càncer que utilitza radiació ionitzant per danyar i destruir cèl·lules canceroses.
-
Fundació de l'Institut Curie: Marie Curie va fundar l'Institut del Ràdio, que més tard es va convertir a l'Institut Curie, un centre de recerca mèdica i científica dedicat a la radioteràpia i la radiobiologia. L'institut continua sent un important centre de recerca i tractament del càncer a França.
Defunció
Marie Curie va morir el 4 de juliol de 1934 a l'edat de 66 anys. La seva mort va ser deguda a les complicacions de l'exposició perllongada a la radiació al llarg de la seva carrera científica.
Durant les seves investigacions sobre la radioactivitat, Marie i el seu marit Pierre Curie van estar exposats a alts nivells de radiació sense ser conscients dels perills que això implicava en aquella època.
Al llarg dels anys, Marie Curie va treballar amb materials altament radioactius, com el poloni i el radi, sense protecció adequada. Això va resultar en una exposició significativa a la radiació ionitzant, cosa que posteriorment va causar problemes de salut greus.