El Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) és un tractat internacional sobre armes nuclears basat en tres principis: desarmament, no proliferació i ús pacífic de l'energia nuclear.
El tractat, que consta d'11 articles, prohibeix que els estats signataris "no nuclears" adquireixin tals armes i els estats "nuclears" transfereixin armes nuclears o altres dispositius nuclears explosius a qualsevol altra persona. A més, la transferència de tecnologies nuclears amb fins pacífics (per exemple, per a la producció d'electricitat) s'ha de fer sota el control de l'OIEA (Agència Internacional d'Energia Atòmica).
El tractat va ser signat pels Estats Units, el Regne Unit i la Unió Soviètica l'1 de juliol de 1968 i va entrar en vigor el 5 de març de 1970. França i la Xina (que posseeixen armes nuclears) es van unir a ell en 1992, mentre que Corea del Nord el va signar el 1985, però, sospitós de construir bombes atòmiques i de rebutjar inspeccions, es va retirar definitivament del ractat en 2003
Contingut del tractat de no proliferació nuclear
Durant la redacció del ractat, cinc països tenien armes nuclears a la seva disposició: Estats Units (EE. UU.), Unió Soviètica, Regne Unit (Regne Unit), República Popular de la Xina (Xina) i França.
El tractat de no proliferació nuclear consta d'un preàmbul i 11 articles. No obstant això, aquests 11 articles es poden agrupar en tres grans pilars relacionats i equilibrats entre ells.
- No proliferació de l'armament nuclear.
- desarmament
- El dret a utilitzar l'energia nuclear amb objectius pacífics.
Primer pilar del tractat de no proliferació nuclear: no proliferació
Els estats posseïdors d'armes nuclears es comprometen a no transferir armes nuclears o altres dispositius explosius nuclears a cap receptor ni de cap manera ajudar, encoratjar o induir a cap estat que no tingui armes nuclears en la fabricació o adquisició d'una arma nuclear.
Els estats que no posseeixen armes nuclears es comprometen a no adquirir o exercir control sobre les armes nuclears o altres dispositius nuclears explosius ja no buscar o rebre assistència en la fabricació d'aquests dispositius. Els Estats que no posseeixen armes nuclears es comprometen a acceptar les salvaguardes de l'OIEA per verificar que les seves activitats nuclears només tenen finalitats pacífiques.
El TNP reconeix a cinc estats com estats amb armes nuclears (NWS): Xina (signat el 1992), França (1992), la Unió Soviètica (1968; obligacions i drets assumits ara per la Federació de Rússia), el Regne Unit (1968 ) i Estats Units (1968), que també són els cinc membres permanents de Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Les cinc parts de l'NWS s'han compromès a no fer servir les seves armes nuclears contra una part que no sigui de l'NWS, excepte en resposta a un atac nuclear o un atac convencional en aliança amb un Estat d'Armes Nuclears. No obstant això, aquests compromisos no s'han incorporat formalment a l'tractat, i els detalls exactes han variat amb el temps.
Segon pilar del tractat de no proliferació nuclear: desarmament
Segons l'Article VI del ractat de no proliferació nuclear, totes les parts es comprometen a entaular negociacions de bona fe sobre mesures efectives relacionades amb el cessament de la carrera d'armaments nuclears, el desarmament nuclear i el desarmament general i complet.
L'article VI de l'TNP representa l'únic compromís vinculant en un tractat multilateral amb l'objectiu del desarmament dels estats posseïdors d'armes nuclears. El preàmbul de l'TNP conté un llenguatge que afirma el desig dels signants dels tractats d'alleujar la tensió internacional i enfortir la confiança internacional per crear algun dia les condicions per aturar la producció d'armes nuclears, i el tractat sobre el desarmament general i complet que liquida, en particular, l'energia nuclear. armes i els seus vehicles de lliurament d'arsenals nacionals.
Hi ha l'obligació de perseguir de bona fe i concloure les negociacions que condueixen a l'desarmament nuclear en tots els seus aspectes sota un control internacional estricte i efectiu.
Tercer pilar del tractat de no proliferació nuclear: ús pacífic de l'energia nuclear
El tractat de no proliferació nuclear reconeix el dret de totes les parts a desenvolupar energia nuclear per a fins pacífics i beneficiar-se de la cooperació internacional en aquesta àrea, de conformitat amb les seves obligacions de no proliferació. A més, l'article IV també encoratja aquesta cooperació.
El tercer pilar permet i acorda la transferència de tecnologia i materials nuclears als països signataris del ractat de no proliferació nuclear per al desenvolupament de programes civils d'energia nuclear en aquests països, sempre que puguin demostrar que els seus programes nuclears no s'estan utilitzant per al desenvolupament d'energia nuclear.
Situació per país sobre l'armament nuclear
Índia i el Pakistan
Índia i el Pakistan són els únics països que han admès tenir armes nuclears sense haver signat el tractat. Índia va realitzar la primera prova amb armes nuclears el 1974 i el 2002 té probablement de 60 a 90 caps nuclears. Pakistan va realitzar la primera prova al maig de 1998 i estima que el nombre d'ogives oscil·la entre 24 i 52 unitats.
Iran
Iran és signatari del ractat. El país té el seu propi programa atòmic, en què desenvolupa tecnologia nuclear. Els objectius oficials del programa són promoure la medicina nuclear i la generació d'energia. Occident sospita secretament que l'Iran desenvolupa armes nuclears.
L'OIEA ha conclòs que l'Iran podria haver estat treballant en una arma nuclear fins a 2003, però tampoc hi va haver evidència d'això en 2012. Els serveis d'intel·ligència nord-americans han arribat a la mateixa conclusió. Es van imposar sancions contra el país a causa del programa nuclear i l'Iran no va cooperar plenament amb els inspectors de l'OIEA. Es va aconseguir un acord a mitjans de 2015. L'Iran promet deixar de desenvolupar armes nuclears i, a canvi, s'aixecaran les sancions econòmiques. Al maig de 2018, Estats Units es va retirar de l'acord nuclear iranià. El president Donald Trump va restablir les sancions econòmiques contra el país i les va endurir encara més: altres països també poden ser castigats si comercien amb l'Iran.
Israel
Israel no ha signat el Tractat de No Proliferació Nuclear. Encara que Israel no confirma ni nega estar en possessió d'armes nuclears, ha declarat que té la tecnologia per produir tals armes. Les estimacions de quantes caps nuclears haurien estat ajustades després de les revelacions de Mordechai Vanunu, que va informar detalladament sobre el programa secret d'armes nuclears d'Israel a Dimona.
Corea del Nord
Corea del Nord va signar el tractat, però es va retirar el 10 de gener de 2003 i va anunciar que tenia armes nuclears. Des de juliol de 2005, Corea del Nord, Corea del Sud, Xina, Japó, Rússia i els Estats Units han estat discutint sobre l'arsenal nuclear de Corea del Nord. A principis d'agost de 2005, aquestes discussions es van estancar del tot.
Corea del Nord va realitzar una prova nuclear el 9 d'octubre de 2006. Això va causar una gran commoció a tot el món. El Consell de Seguretat de l'ONU es va reunir el mateix dia en una sessió d'emergència i va condemnar la prova nuclear.
Corea del Nord va tornar a realitzar una explosió atòmica subterrània el 25 de maig de 2009. Aquesta explosió va ser moltes vegades més poderosa que l'explosió en 2006. El 9 de setembre de 2016, es va confirmar la prova nuclear més recent al país.
Sud-àfrica
El 1979 i 1980, els satèl·lits espacials van observar dues proves atòmiques sud-africanes, presumiblement realitzades amb Israel. El llavors règim de l'apartheid sempre ha negat que estigués treballant en armes nuclears, però el viceministre Aziz Pahad ho va admetre el 1997. El govern de Mandela ja havia desmantellat el petit arsenal de bombes nuclears i havia signat el Tractat contra la proliferació d'armes nuclears.
Ucraïna
Després del col·lapse de la Unió Soviètica, una gran part de l'arsenal d'armes nuclears soviètiques va caure en mans d'Ucraïna. El 1996, això es va transferir oficialment a Rússia, però a causa de les condicions caòtiques i els molts errors que s'han comès, no està clar si les armes nuclears encara són presents a Ucraïna.
