El Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP) és un acord internacional multilateral dissenyat per prevenir la propagació d'armes nuclears i fomentar la cooperació en l'ús pacífic de l'energia nuclear. Va ser establert el 1968 i va entrar en vigor el 1970. El TNP té tres objectius principals:
-
No proliferació: Busca prevenir la propagació d'armes nuclears i altres dispositius nuclears explosius a tot el món. Els països que ja tenien armes nuclears en el moment de la signatura del tractat es comprometen a no transferir tecnologia o armes nuclears a altres països, i els països no nuclears es comprometen a no adquirir armes nuclears.
-
Desarmament: Els països nuclears reconeixen la necessitat de treballar cap al desarmament nuclear complet en un moment futur, encara que aquest aspecte ha estat objecte de debat i progrés limitat.
-
Ús pacífic de l'energia nuclear: Els països tenen el dret de desenvolupar, investigar i utilitzar l'energia nuclear per a fins pacífics, com la generació d'electricitat o la medicina nuclear, amb la condició que es dugui a terme sota salvaguardes internacionals per garantir que no es desviï cap a fins militars.
El TNP és administrat per l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), que és responsable de verificar el compliment del tractat mitjançant inspeccions i salvaguardes nuclears. Els països que són part del TNP es reuneixen cada cinc anys a la Revisió del TNP per discutir el progrés i els desafiaments en la implementació del tractat i buscar formes d'enfortir-lo.
Contingut: Què diu el Tractat de No Proliferació Nuclear?
El Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) consta d'un preàmbul i onze articles que estableixen els objectius i les disposicions clau. A continuació, resumeixo els punts principals del tractat:
-
Preàmbul El preàmbul del TNP estableix la preocupació per la prevenció de la propagació d'armes nuclears i la importància de fomentar la cooperació en l'ús pacífic de l'energia nuclear.
-
Article I Aquest article prohibeix als estats no nuclears adquirir, desenvolupar o posseir armes nuclears o dispositius nuclears explosius directament o indirectament. També prohibeix als estats nuclears ajudar, encoratjar o permetre a estats no nuclears adquirir armes nuclears.
-
Article II : Els estats no nuclears han de comprometre's a no rebre cap transferència d'armes nuclears o dispositius nuclears explosius, ni tampoc a rebre ajuda directa o indirecta en la fabricació d'aquestes armes.
-
Article III : Els estats part es comprometen a fer negociacions de bona fe a la recerca d'un acord general de desarmament nuclear ia cessar la proliferació d'armes nuclears. També han d'avançar a les negociacions cap al desarmament.
-
Article IV : Aquest article reconeix el dret de tots els estats parts a desenvolupar, investigar i utilitzar l'energia nuclear per a fins pacífics sense discriminació i en compliment dels objectius de no proliferació.
-
Article V Els estats part es comprometen a facilitar l'intercanvi de materials, equip i coneixements per a l'ús pacífic de l'energia nuclear ia fomentar la cooperació internacional en aquest camp.
-
Article VI Aquest article estableix l'obligació dels estats part de realitzar negociacions de bona fe per aconseguir el desarmament nuclear general i complet. També estableix que han de dur a terme mesures efectives de desarmament sota el control internacional i que totes les parts tenen dret a participar en l'ús de l'energia nuclear amb fins pacífics.
-
Article VII : Els estats part poden presentar propostes per revisar i esmenar el tractat després que hagi transcorregut un termini de 25 anys des de la seva entrada en vigor.
-
Article VIII : Estableix la creació d'un organisme internacional, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), per administrar els aspectes tècnics del tractat, incloses les inspeccions i les verificacions.
-
Article IX : Els estats part es comprometen a cooperar en l'ús de l'energia nuclear amb fins pacífics ia no prendre mesures que puguin perjudicar els objectius del TNP.
-
Article X Els estats parts tenen el dret de retirar-se del tractat si consideren que la seva seguretat nacional es troba en greu perill, amb notificació prèvia al Consell de Seguretat de les Nacions Unides ia tots els estats part.
Llista els països que han signat el Tractat de No Proliferació Nuclear
Països amb armes nuclears reconeguts al TNP:
- Estats Units
- Rússia (anteriorment parteix de la Unió Soviètica)
- Regne Unit
- França
- Xina
Països que han signat i ratificat el TNP com a estats no nuclears:
- Alemanya
- Canadà
- Japó
- Brasil
- Corea del Sud
- Austràlia
- Argentina
- Sud-àfrica (va abandonar el seu programa nuclear i després es va unir al TNP com a estat no nuclear)
- Mèxic
- Espanya
- Itàlia
- Suècia
- Egipte
- Turquia
- Indonèsia
- Pakistan
- Índia
Països que no han signat el TNP
Els països que no han signat el Tractat de No-Proliferació d'Armes Nuclears (TNP) són:
- Índia
- Pakistan
- Israel
Aquests tres països no s'han unit al TNP i es creu que tenen armes nuclears. A més, Corea del Nord es va retirar del tractat el 2003 i es va convertir en l'únic país que ha abandonat formalment el TNP.
Índia
Índia ha rebutjat constantment signar el TNP, argumentant que el tractat és discriminatori.
El TNP reconeix cinc estats amb armes nuclears (Estats Units, Rússia, Xina, França i el Regne Unit), tots els quals eren potències nuclears abans de l'entrada en vigor del tractat. Índia sosté que el TNP crea una divisió entre els estats amb armes nuclears i els no nuclears, cosa que considera que soscava el principi de sobirania igualitària.
L'Índia també argumenta que les armes nuclears són necessàries per a la seguretat nacional, especialment en una regió on enfronta amenaces percebudes, particularment del Pakistan i la Xina.
Índia va realitzar la seva primera prova nuclear el 1974 (coneguda com a "Smiling Buddha") i es va declarar oficialment com un estat amb armes nuclears el 1998, després d'una sèrie de proves.
Pakistan
La decisió del Pakistan de no signar el TNP està vinculada principalment a les preocupacions de seguretat regional, particularment amb la veïna Índia.
Després de les proves nuclears de l'Índia el 1974 i novament el 1998, el Pakistan es va sentir obligat a desenvolupar les seves pròpies armes nuclears per mantenir la dissuasió estratègica. El Pakistan també rebutja la discriminació percebuda al TNP, argumentant que reconeix injustament només cinc potències nuclears mentre desatén les necessitats de seguretat d'altres nacions.
Igual que l'Índia, el Pakistan subratlla el dret de cada estat a garantir-ne la seguretat nacional, i les limitacions del TNP sobre el desenvolupament d'armes nuclears es veuen com una barrera per a aquest dret.
Israel
Israel té una política d'ambigüitat nuclear, sense confirmar ni desmentir que té armes nuclears.
Israel no ha signat el TNP principalment perquè considera que la dissuasió nuclear és essencial per a la seva seguretat en una regió marcada per veïns hostils i una situació geopolítica complexa. Israel argumenta que el TNP no aborda les preocupacions de seguretat específiques que enfronta, inclosa l?amenaça d?armes de destrucció massiva (ADM) d?estats com l?Iran. Israel també tem que signar el TNP podria limitar les seves opcions estratègiques i sotmetre'l a un escrutini més gran.
Es creu que el país va desenvolupar armes nuclears a la dècada de 1960, però manté una política de no confirmar ni negar la seva existència.
Corea del Nord (Es va retirar el 2003)
Corea del Nord va signar el TNP el 1985, però es va retirar el 2003. La principal raó de la retirada va ser la insatisfacció de Corea del Nord amb les disposicions del tractat, particularment pel que fa al seu accés a la tecnologia nuclear amb fins pacífics.
Corea del Nord ha sostingut durant molt de temps que no estava rebent els beneficis que esperava del tractat i va afirmar que les necessitats de seguretat requerien una dissuasió nuclear, especialment atesa l'amenaça percebuda dels Estats Units i els seus aliats. Corea del Nord va començar a fer proves nuclears el 2006 i, des de llavors, ha desenvolupat un important programa d'armes nuclears, cosa que ha provocat tensions internacionals contínues.
Qui va impulsar aquest tractat?
El Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) va ser promogut principalment per les potències nuclears de l'època, especialment els Estats Units, la Unió Soviètica (avui dia, Rússia), i el Regne Unit. Durant la dècada de 1960, aquestes nacions posseïen armes nuclears i estaven preocupades per la possibilitat que més països adquirissin aquesta capacitat.
L'impuls per crear el TNP va sorgir en gran part a causa dels creixents temors sobre la propagació d'armes nuclears en un món cada cop més multipolar, en què altres països també estaven buscant desenvolupar armes nuclears. En aquest context, es va considerar essencial establir un acord internacional que ajudés a prevenir la proliferació nuclear.
Les converses per al tractat van començar el 1965 a la Conferència de Desarmament a Ginebra i van culminar el 1968 amb l'adopció del TNP per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Durant les negociacions, les potències nuclears van tenir un paper significatiu en la formulació del tractat i en la promoció dels seus objectius, però també van comptar amb el suport i la participació d'altres països, inclosos els que no tenien armes nuclears.
Conseqüències per incompliment
Si un país no compleix el Tractat (TNP), això pot tenir diverses conseqüències tant a nivell internacional com a nivell nacional. El TNP és un acord legalment vinculant i el seu incompliment pot portar a accions i reaccions per part d'altres estats i la comunitat internacional. A continuació, es descriuen algunes de les possibles conseqüències:
-
Reaccions diplomàtiques.
-
Sancions econòmiques o comercials al país infractor que poden tenir un impacte significatiu a la seva economia i relacions internacionals.
-
Aïllament diplomàtic: El país infractor pot enfrontar l'aïllament diplomàtic i la pèrdua de confiança per part de la comunitat internacional.
-
Accions legals: En alguns casos, es poden prendre mesures legals o presentar reclamacions davant de tribunals internacionals per abordar l'incompliment del TNP.
-
Consideracions de seguretat: L'incompliment del TNP pot provocar preocupacions de seguretat regional i internacional, cosa que pot portar altres països a reconsiderar les seves polítiques de seguretat i mesures de defensa.
L'incompliment del TNP per part d'un país pot generar desconfiança a la comunitat internacional i motivar altres països a cercar capacitats nuclears per protegir-se o equilibrar la situació.