La teleteràpia és una tècnica de tractament mèdic que forma part de la radioteràpia externa utilitzada per tractar certes malalties, especialment el càncer. A la teleteràpia, els pacients són irradiats amb radiació des d'una font externa que es troba fora del seu cos.
En termes més senzills, és un tipus de tractament en què s'utilitzen raigs X o partícules d'alta energia per atacar i destruir cèl·lules canceroses o anòmales al cos, sense necessitat d'inserir una font de radiació directament dins del pacient.
La font de radiació es troba en un aparell especial anomenat accelerador lineal, que dirigeix amb precisió els raigs cap a la zona on hi ha el tumor.
Durant el tractament, el pacient es col·loca en una taula de tractament i s'immobilitza per assegurar que la radiació s'adreci únicament a l'àrea específica del cos que es vol tractar. Els raigs X o partícules d'alta energia s'apliquen amb la intenció de fer malbé l'ADN de les cèl·lules canceroses, cosa que impedeix la seva capacitat de créixer i dividir-se, portant finalment a la seva destrucció.
La teleteràpia és un tractament molt comú i efectiu per a molts tipus de càncer, i es fa servir tant en casos curatius com pal·liatius. També es pot emprar juntament amb altres tractaments com cirurgia, quimioteràpia o teràpia hormonal, depenent del tipus i etapa del càncer i les necessitats específiques del pacient.
Com es realitza?
El procés de teleteràpia comença amb una fase de planificació, on l'equip mèdic analitza els resultats dels exàmens i proves mèdiques del pacient per definir la ubicació i la mida exacta del tumor o àrea a tractar. També es determina la dosi de radiació i la quantitat de sessions necessàries per al tractament.
Durant l'administració del tractament, el pacient es col·loca en una posició específica i és immobilitzat amb dispositius especials per assegurar la precisió i consistència de la irradiació a cada sessió. Aquests dispositius poden incloure coixinets, màscares o fèrules personalitzades. A més, es marquen punts de referència a la pell per garantir l'alineació correcta a cada sessió.
La radiació s'administra mitjançant un equip mèdic especialitzat anomenat accelerador lineal. Aquest aparell dirigeix raigs X o partícules d'alta energia cap a l'àrea objectiu, és a dir, cap al tumor o l'àrea que es vol tractar. La radiació fa malbé l'ADN de les cèl·lules canceroses, cosa que impedeix la seva capacitat de créixer i dividir-se, i eventualment porta a la seva destrucció.
Riscos i efectes secundaris
Tot i que la teleteràpia és un tractament mèdic àmpliament utilitzat i efectiu, com qualsevol procediment mèdic, comporta certs riscos i efectes secundaris. Alguns dels possibles riscos i efectes secundaris associats amb la teleteràpia inclouen:
Fatiga: És comú que els pacients sentin fatiga durant i després del tractament. La fatiga pot variar en intensitat i pot afectar la capacitat del pacient per fer activitats diàries normals.
Irritació de la pell: La radiació pot causar envermelliment, picor i sensibilitat a la pell a l'àrea tractada. Aquests efectes solen ser temporals i es poden fer servir amb cremes o locions receptades per l'equip mèdic.
Canvis a la pell: En alguns casos, la pell a l'àrea tractada es pot tornar més fosca o seca, i en casos rars poden aparèixer úlceres.
Nàusees i problemes digestius: Depenent de làrea tractada, alguns pacients poden experimentar nàusees o problemes digestius temporals.
Pèrdua de cabell: Si làrea tractada inclou el cuir cabellut, és possible que es produeixi pèrdua de cabell temporal.
Problemes en àrees properes: La radiació pot afectar teixits sans propers a l'àrea tractada, cosa que pot causar efectes secundaris específics segons la ubicació del tractament.
Risc de nous càncers: Tot i que és rar, la radiació pot augmentar el risc de desenvolupar nous càncers en el futur.
Risc de dany a òrgans i teixits propers: Depenent de la ubicació del tumor i la dosi de radiació utilitzada, hi ha el risc de danyar òrgans o teixits propers.
És important que els pacients discuteixin qualsevol preocupació o símptoma que puguin experimentar durant el tractament amb el seu equip mèdic.
Tècniques i tipus de teleteràpia
La teleteràpia, o radioteràpia externa, pot variar en funció de la font de radiació utilitzada i les tècniques emprades. Aquí hi ha alguns tipus comuns de teleteràpia:
Teleteràpia de raigs X: És el tipus més comú de teleteràpia, on es fan servir raigs X d'alta energia generats per un accelerador lineal. Els raigs X es dirigeixen cap a l'àrea objectiu per destruir les cèl·lules canceroses.
Teleteràpia d'electrons: En lloc d'utilitzar raigs X, es fan servir electrons accelerats en un accelerador lineal. La irradiació delectrons sutilitza per tractar tumors superficials o ubicats prop de la pell, ja que els electrons tenen una menor penetració en el teixit comparat amb els raigs X.
Teleteràpia de protons: En aquest enfocament, s'utilitzen protons carregats positivament en lloc de raigs X. Els protons alliberen la major part de la seva energia en un punt específic de profunditat, cosa que redueix la dosi en els teixits propers a l'àrea objectiu. La teràpia de protons es fa servir per tractar tumors propers a òrgans crítics o en àrees sensibles.
