La teleteràpia, la teleradioterapia o la irradiació a llarga distància, inclosa la irradiació percutània externa, és la forma més comuna de radioteràpia dins de la medicina nuclear. En aquest tipus d'irradiació, els pacients es col·loquen i immobilitzen amb dispositius especials a la taula d'irradiació, on s'irradien amb l'ajuda d'una font de radiació situada fora del seu cos. A diferència de la irradiació de braquiteràpia (proximitat), on la font de radiació ha de inserir-se en el propi cos.
A la teleteràpia s'usen els raigs X d'alta energia (raigs X). Les radiografies de Kilovolt (kV) irradien tumors situats en o just sota la pell del acient. Per als tumors profunds (pròstata, bufeta, coll uterí, mama, pulmó), s'usen raigs X de megavoltios (MV), que són raigs d'energies més altes i, per tant, la capacitat de penetrar més teixit.
El proceso de teleterapia
En el procés de tractament, s'ha de determinar el propòsit del ractament (tractament radical o pal·liatiu). La radioteràpia també es pot incloure com a part del procés de curació de la cirurgia, la quimioteràpia, la teràpia hormonal i la immunoteràpia. No obstant això, el tractament del càncer pot incloure tot el següent. Per descomptat, això depèn principalment del ipus de càncer, l'etapa, el control local, la condició psicofísica del acient. El procés de radioteràpia pot ser una forma radical de tractament del càncer. No obstant això, pot usar-se com a part de la teràpia adjuvant (rescat), com un tractament adjuvant després de la cirurgia realitzada inicialment.
La irradiació amb raigs X d'alta energia condueix a la destrucció de la cadena d'ADN de la cèl·lula del teixit tumoral i, en conseqüència, a la mort cel·lular. En el procés d'irradiació, es requereixen raigs X d'alta energia, ja que l'objectiu de la radioteràpia és administrar una dosi específica de radiació a el teixit tumoral a un volum de teixit objectiu mitjana a el mateix temps i administrar la menor dosi possible als teixits sans.
Tot això contribueix a la reducció dels efectes secundaris, els efectes de la irradiació i una major possibilitat de millorar el control local de la malaltia. Per garantir la irradiació precisa i el control de la malaltia, es requereix la precisió i la consistència de tots els segments a partir de la preparació, la producció del pla d'irradiació i la implementació de la irradiació.
En el procés modern de teleteràpia hi ha un desenvolupament constant de tècniques de radiació i plans d'irradiació més nous i, per tant, més precisos. Això és per millorar la precisió de la irradiació en termes d'augmentar la conformitat de la distribució de dosi de isodosi (ajustant el volum de dosi a la forma d'el tumor), mentre es minimitza la transició de la franja de dosi alta a el rang de dosi baixa .
No obstant això, a través del desenvolupament de tecnologies per a verificar la configuració prèvia a la irradiació del acient, és important assegurar-se que la posició diària del acient sigui reproduïble. És important garantir una irradiació diària precisa des de la primera fins a l'última irradiació, amb la menor desviació possible.
Tipus d'irradiació d'energia
En la tècnica de teleteràpia distingim tres tipus d'irradiació d'energia:
- Irradiació de feix de fotons
- Irradiació amb feix d'electrons
- Irradiació ràpida de protons
Irradiació de feix de fotons (MV)
Són raigs X d'alta energia, fotons. Els fotons són quants d'energia d'un camp electromagnètic quantificat. Generalment es denota amb el símbol γ (lletra grega gamma). En física d'alta energia, aquesta sol ser la designació de fotons d'alta energia (raigs gamma) generats, i en les desintegracions nuclears, en els nuclis dels àtoms. Els fotons que es generen en el núvol d' electrons o en el veïnatge del nucli d'un àtom (raigs X) es denoten amb la lletra X.
La irradiació amb feix de fotons és la irradiació més comuna en el procés de teleradioterapia. Es fa referència a la irradiació de fotons quan els electrons xoquen en un objectiu d'irradiació inserit (una substància amb un alt nombre Z) en el camí des del tub de l'accelerador.
En l'objectiu d'irradiació, es genera radiació de fre, el que dóna com a resultat fotons d'alta energia que posteriorment colpegen el filtre d'anivellament, el que compensa el perfil de dosi. Es requereix una restricció de feix addicional, que s'ocupa de les obertures.
Irradiació amb feix d'electrons (MeV)
A la irradiació amb feix d'electrons, els electrons accelerats xoquen en una pel·lícula prima de dispersió de metall, que té la tasca de garantir l'homogeneïtat de camp d'irradiació en tot el perfil de dosi de dosi planes. Limiti el camp d'irradiació amb tubercles especials per reduir el camp d'irradiació a la mida desitjada. El feix d'electrons està limitat amb precisió per proteccions individuals que consisteixen en un aliatge de fusta.
Les energies d'irradiació d'electrons més comuns són: 6, 9, 12, 15 i 18 MeV i s'usen principalment per a la irradiació de tumors poc profunds que tenen un llit just sota la pell, o bé per irradiació addicional a el lloc del umor , que prèviament s'ha extirpat quirúrgicament, i irradiat per feixos de fotons. La irradiació electrònica també es fa servir com un procés de radioteràpia electrònica intraoperatòria (IOERT), que és el procés d'irradiació durant la cirurgia en el lloc del umor on es va extreure el tumor.
La irradiació electrònica és una irradiació molt útil, ja que la caiguda profunda de la dosi en la irradiació electrònica és molt ràpida, el que significa que, en termes d'energia, la radiació electrònica arriba a la seva dosi màxima ràpidament i té una forta caiguda de dosi en el teixit sa.
Irradiació ràpida de protons
La teràpia de protons és un tipus d'irradiació de partícules que utilitza protons per destruir el teixit malalt, més comunament les cèl·lules canceroses. La major part de l'energia s'allibera a una profunditat específica, amb energia absorbida abans ja aquesta profunditat despreciablemente baixa. Per tant, aquest tipus d'irradiació té menys efectes secundaris en comparació amb la radiació ɣ.
