L'accident radiològic de Goiânia, Brasil, va ocórrer al setembre de 1987 i va ser el pitjor accident radiològic en la història de Brasil. L'accident va començar quan dos ferrovellers, Roberto dos Santos Alves i Wagner Mota Pereira, van ingressar a un antic hospital abandonat a Goiânia i van trobar una màquina de radioteràpia en desús.
Sense saber què era la màquina, van desmuntar i van obrir la font radioactiva, que contenia cesi-137. Alves i Pereira no tenien coneixement dels perills de la radiació i es van meravellar amb la pols brillant que va sortir de la màquina.
La pols, que contenia alts nivells de cesi-137, va ser escampada pels ferrovellers i altres habitants de la ciutat, cosa que va resultar en l'exposició radioactiva de milers de persones. El cesi-137 emès per la font radioactiva tenia una vida mitjana d'aproximadament 30 anys, cosa que significa que continuarà sent perillós durant molts anys.
L?accident va causar la mort de quatre persones i l?exposició radioactiva de moltes més. La zona afectada va ser acordonada i es van fer esforços per netejar l'àrea i tractar les persones afectades. L'incident va portar a la implementació de regulacions més estrictes al Brasil per a la gestió i el control de materials radioactius.
Causes de l'accident nuclear de Goiana
Les causes de l'accident radiològic de Goiânia poden atribuir-se a diversos factors. Un dels factors va ser l'abandó de l'hospital per part del govern, cosa que va permetre que la màquina de radioteràpia fos desmantellada i venuda com a ferralla. A més, la manca d'educació i consciència sobre els perills de la radiació per part dels ferrovelladors i la població local va contribuir a la propagació del material radioactiu.
També hi va haver falles en la seguretat i el control dels materials radioactius a l'hospital, cosa que va permetre que la font radioactiva fos retirada sense autorització i de manera insegura.
Després de l'accident, es van identificar altres factors que van contribuir a l'incident, com ara la manca de supervisió de les instal·lacions mèdiques per part del govern i la manca de capacitació dels treballadors en matèria de seguretat radiològica.
Conseqüències de l'accident radiològic de Goiana, Brasil
Les conseqüències de l'accident radiològic de Goiânia van ser devastadores i de llarga durada. Quatre persones van morir immediatament després de l'exposició a la radiació, i més de 200 persones van patir malalties greus relacionades amb l'exposició, com ara cremades a la pell, malalties gastrointestinals i falla d'òrgans.
A més, més de 100.000 persones van ser examinades per determinar la seva exposició a la radiació i molts van haver de ser evacuats o romandre a casa mentre es duia a terme la neteja.
L'accident va tenir un impacte econòmic significatiu a la ciutat de Goiânia i al Brasil en general, ja que molts edificis i terrenys van quedar contaminats amb cesio-137 i van haver de ser descontaminats i netejats.
També es van produir impactes socials i psicològics, com l'estigma i la discriminació contra els supervivents de l'accident i la pèrdua de confiança al govern ia les instal·lacions mèdiques.
Qui eren les víctimes de l?accident de Goiania?
A conseqüència de l'accident radiològic de Goiana hi va haver quatre morts:
Leid das Neves Ferreira
Leid das Neves Ferreira, a l'edat de 6 anys, era la filla d'Ivo Ferreira (germà del propietari de l'abocador). Inicialment, quan va arribar un equip internacional per tractar-la, la van col·locar en una sala aïllada de l'hospital, ja que el personal de la institució tenia por d'estar-hi a prop. A poc a poc va desenvolupar edema a la part superior del cos, pèrdua de cabell, danys als ronyons i els pulmons, així com hemorràgia interna.
Ella va morir el 23 d'octubre de 1987 de sepsi i infecció general a l'Hospital Naval Marsiliu Díaz a Rio de Janeiro. Va ser enterrada en un cementiri públic en un taüt especial fet de fibra de vidre, dissenyat per evitar la propagació de la radiació. El dia del funeral al cementiri hi va haver disturbis on més de mil persones van protestar contra l'enterrament en un cementiri públic.
Gabriela Maria Ferreira
La Gabriela tenia 38 anys i era la dona del propietari de l'abocador, Devara Ferreira. Va emmalaltir uns tres dies després del primer contacte amb la substància. La seva condició va empitjorar i va desenvolupar una hemorràgia interna, especialment a les extremitats, els ulls i el tracte gastrointestinal, va patir pèrdua de cabell. Ella va morir el 23 d'octubre de 1987, aproximadament un mes després del contacte.
Israel Batista dos Santos
A l'edat de 22 anys, va ser un treballador contractat a Devara Ferreira i el primer a treballar amb una font radioactiva per obtenir-ne el contingut. Va desenvolupar complicacions respiratòries i pulmonars greus, finalment va ser enviat a un hospital i va morir sis dies després, el 27 d'octubre del 1987.
Edmílson Alvez de Souza
A l'edat de 18 anys també treballava a Devar Ferreira i treballava amb una font radioactiva. Va desenvolupar dany pulmonar, hemorràgia interna i dany cardíac, però va morir el 18 d'octubre del 1987.
