El plasma és un gas ionitzat, un dels quatre estats clàssics d'agregació de la matèria.
Aquest gas està compost per àtoms ionitzats i conté electrons lliures i ions positius i negatius. En un sentit més ampli, un plasma pot estar compost per qualsevol partícula carregada.
Quan el gas s'escalfa a temperatures prou altes, passa a plasma. En aquestes condicions, també s'anomena el quart estat d'agregació de matèria (després de sòlid, líquid i gasós).
Quina relació té el plasma amb l'electricitat i les aurores boreals?
Atès que les partícules d'un gas són mòbils, el plasma té la capacitat de conduir corrent elèctric. En conseqüència, els plasmes poden generar un camp elèctric i són fortament influïts pels camps magnètics.
Els tubs fluorescents o els llums de neó contenen plasma que escalfa i agita l'electricitat.
Les aurores boreals són exemples de plasma generat de forma natural. El vent solar està format per partícules carregades de molt alta energia que formen un plasma difús. Quan aquestes partícules xoquen amb l'atmosfera la ionitzen, i es produeix l'aurora boreal.
Quines són les diferències entre els estats de la mateira gasós i el plama?
Sovint es fa referència al plasma com el quart estat de la matèria.
El plasma es diferencia dels tres estats agregats menys energètics de la matèria, tot i que és similar a la fase gasosa en què no té una forma ni un volum definits.
En l'actualitat, hi ha un debat sobre la qüestió de si el plasma és un estat separat d'agregació o simplement un gas calent. La majoria dels físics creuen que el plasma és més que un gas.
El plasma en l'univers
Segons els conceptes actuals, l'estat de fase de la major part de la matèria bariònica de l'Univers és plasma.
Totes les estrelles estan compostes de plasma, i fins i tot l'espai entre elles està ple de plasma, encara que molt enrarit.
Per exemple, el planeta Júpiter ha concentrat en si mateix pràcticament tota la substància del Sistema Solar que es troba en estat "no plasmàtic" (líquid, sòlid i gasós). En aquest cas, la massa de Júpiter és només aproximadament el 0,1% de la massa del sistema solar, i el volum és fins i tot menor: només 10-15%.
Les partícules de pols més petites que omplen l'espai exterior i porten una certa càrrega elèctrica sobre si mateixes, en conjunt, poden considerar-se com un plasma que consisteix en ions carregats superpesats.
