Central nuclear d'Isar, Alemanya

Piscina de combustible nuclear gastat

Turbina d'una central nuclear

Reactor de fusión nuclear - Projecte ITER

El reactor experimental de fusió ITER ( International Thermonuclear Experimental Reactor ) és un experiment científic a gran escala destinat a provar la viabilitat de la fusió nuclear com a font d'energia.

Actualment el reactor de fusió nuclear ITER està en procés de construcció al sud de França, a Cadarache.

A nivell industrial, la fusió nuclear encara no es viable. Des dels anys 50 s'està investigant sobre la utilització de l'energia generada mitjaçant la fusió nuclear d'àtoms lleugers en d'altres de més pesats. El desenvolupament de la fusió nuclear es considera molt important a causa de l'avantatge que presenta la gran quantitat d'energia alliberada en aquest procés i l'abundància de deuteri, un isòtop d'hidrogen apte per a la fusió.

En el projecte de fusió nuclear ITER participen 7 socis : Unió Europea , Índia, Japó , Rússia , Estats Units, Corea del Sud i la Xina.

El reactor de fusió nuclear ITER no produirà energia elèctrica. L'objectiu del reactor ITER és resoldre els problemes científics i tècnics crítics per tal de poder utilitzar la fusió nuclear en aplicacions industrials. Es calcula que el reactor nuclear tindrà un factor de guany energètic de 10, és a dir, que per cada 50MW d'entrada el reactor produirà 500MW de sortida. En aquest moment s'obrirà el camí per al següent pas: una planta d'energia de fusió de demostració.

Vista en planta de la construcció del projecte ITER - 2014La construcció del reactor de fusió nuclear ITER es va iniciar el 2010. A més a més de l'inici de la construcció d'edificis, el projecte ha fet la transició des del disseny fins a la fabricació de grans maquetes i components. A partir de mitjans de 2014, s'inicia l'enviament de peces de grans dimensions des de les plantes de fabricació repartides per tot el món fins a l'obra en construcció a França, on s'acoblaran al dispositiu ITER.

valoración: 3 - votos 6

Referències

Última revisió: 6 de maig de 2014