Armament nuclear

Bomba atòmica llançada a Hiroshima, Japó

Armes nuclears

Armes nuclears

Una arma és un instrument utilitzat per atacar o defensar-se. Dins dels diferents tipus d'armes existeixen les armes nuclears. Es considera que una arma nuclear és aquella arma que utilitza l'energia nuclear.

Si distingeixen dos tipus d'armes nuclears depenent de la funció que tingui l'energia nuclear:

  • Les que utilitzen l'energia nuclear de forma directa per generar una gran explosió, com seria el cas de la bomba atòmica.
  • Les que utilitzen l'energia nuclear com a font d'energia per a la propulsió. Per exemple la propulsió submarins nuclears, portaavions, etc.

Es consideren les armes nuclears com l'arma més perillosa dissenyada fins al moment en el món. Únicament amb una sola bomba es poden destruir ciutats senceres i deixar gran una gran quantitat de radioactivitat a la zona durant dècades. Aquesta radioactivitat resultaria devastadora per al medi ambient i les generacions futures.

De moment les armes nuclears només s'han utilitzat dues vegades en la guerra. Es tracta del llançament de dues bombes nuclears sobre Hiroshima i Nagasaki el 1945 durant la Segona Guerra Mundial.

Segons estudis de les Nacions Unides sembla ser que encara queden aproximadament 26.000 armes nuclears al món, i fins al moment s'han realitzat més de 2.000 proves nuclears.

Tractats relacionats amb l'armament nuclear

Des de la finalització de la Segona Guerra Mundial fins llavors s'han creat diversos tractats multilaterals amb el propòsit d'evitar la proliferació nuclear i els assajos nuclears, alhora que fomenten el desarmament nuclear. Entre ells destaquen:

  • Tractat pel qual es prohibeixen els assaigs amb armes nuclears a l'atmosfera, a l'espai ultraterrestre i sota l'aigua, conegut també com a Tractat de prohibició parcial d'assajos nuclears.
  • Tractat sobre la no proliferació de les armes nuclears.
  • Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears (TPCE), que es va signar el 1996 però que encara no ha entrat en vigor.

Alguns tractats i acords bilaterals i plurilaterals pretenen reduir o eliminar certes categories d'armes nuclears, així com evitar la proliferació de les mateixes i dels seus sistemes vectors.

Tractat de prohibició parcial d'assajos nuclears

El president John F. Kennedy ratifica el tractat el 7 d'octubre de 1963 a Washington DC El Tractat de prohibició parcial d'assajos nuclears va ser signat el 5 d'agost de 1963 a Moscou, poc temps després de la crisi de Cuba (principi de la distensió). Aquest tractat és un conjunt de regles sobre la prohibició d'assaigs d'armes nuclears a l'atmosfera i sota l'aigua. Els assaigs subterranis no estan compresos en aquesta prohibició, amb la condició que no aboquin deixalles radioactives fora dels límits territorials de l'estat que procedeix als assajos.

Els Estats Units, l'URSS i el Regne Unit el van ratificar immediatament. França i la Xina no es van afegir, en primer terme. L'Índia també el va signar. Posteriorment es completat amb el Tractat de No Proliferació Nuclear.

Tractat de No Proliferació Nuclear

El tractat sobre la no proliferació d'armes nuclears és un tractat internacional que té com a objectiu reduir l'ús d'armament nuclear al món i els riscos que comporta. Va ser redactat i signat 1968 i va entrar en vigor el 5 de març de 1970, quan ho van ratificar 43 països. Actualment 189 estats formen part del tractat. L'entitat encarregada de vetllar que s'apliqui és l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA).

El tractat de no proliferació nuclear es basa en tres pilars fonamentals:

  • La no proliferació d'armament nuclear
  • El desarmament nuclear
  • L'ús pacífic de l'energia nuclear.

Aquest tractat considera dues categories d'Estat diferents: els que tenen permès el desenvolupament, comerç i possessió d'armes nuclears i els que no. Al primer grup només pertanyen cinc països; els tres dipositaris, que ho són des que van signar el 1968, (Estats Units, Regne Unit i l'antiga Unió Soviètica, actualment és Rússia qui té aquest dret), i des de 1992 també França i la Xina. Aquests països són també els únics membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquests privilegis els justifiquen pel fet de ser els únics que havien fet assajos de bombes nuclears abans de 1967.

Des del seu naixement, només un país s'ha retirat d'aquest tractat, va ser Corea del Nord en 2003.

Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears

El Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears (TPCEN, o CTBT per les sigles en anglès) és un tractat internacional, signat per primera vegada el 10 de setembre de 1996. Aquest tractat prohibeix la realització d'assajos nuclears en i pels països signants.

Inicialment, el tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears va ser signat per 71 estats, incloent cinc dels vuit països amb capacitat nuclear. Actualment, el TPCEN ha estat signat per 178 països d'un total de 195, i ratificat per 144. El 16 de gener de 2007 es va completar la ratificació del tractat per tots els països d'Europa, amb la ratificació de Moldàvia.

Tant Índia com el Pakistan, les dues potències nuclears confirmades, s'han negat a signar el tractat. Tampoc ho ha fet la Corea del Nord.

valoración: 3.3 - votos 10

Referències

Oficina de Asuntos de Desarme de las Naciones Unidas
http://www.un.org/es/disarmament/wmd/nuclear/index.shtml
http://www.un.org/es/disarmament/wmd/nuclear/ctbt.shtml

International campaign to abolish nuclear weapons
http://es.icanw.org/

Naciones unicas centro de información
http://www.cinu.org.mx/temas/desarme/nuclear.htm

Última revisió: 12 de maig de 2017