Bomba atòmica llançada a Hiroshima, Japó

Bomba atòmica

El funcionament d’una bomba atòmica és semblant al funcionament d’un reactor nuclear, en el qual la massa del combustible és molt superior a la massa crítica. Inicialment, el combustible és fragmentat, i cada un dels trossos, suficientment allunyats dels altres, de manera que no sigui atesa la talla crítica; l’explosió es produeix en apropar els fragments entre ells bruscament.

A fi d’augmentar el rendiment i l’eficàcia d’una bomba atòmica cal emprar combustibles pràcticament purs; els utilitzats fins ara han estat l’urani-235 i el plutoni-239. L’urani-235 és difícil i car d’obtenir, perquè no és possible de separar-lo químicament de l’urani natural i s’ha de recórrer a procediments físics com la difusió gasosa. El plutoni-239, que apareix com a subproducte en els reactors d’urani natural, pot ésser aïllat per procediments químics clàssics.

En la bomba d’hidrogen, la fusió dels nuclis d’àtoms lleugers (habitualment hidrogen 2 i hidrogen 3) desprèn una energia calorífica específica molt més gran que les bombes atòmiques. Això no obstant, per a iniciar la reacció de fusió són necessàries temperatures molt elevades, que es pot aconseguir associant una bomba atòmica a una bomba d’hidrogen.

Contràriament a les bombes atòmiques, les bombes d’hidrogen no contaminen el lloc d’explosió amb productes radioactius.

Es mesura l’energia explosiva de les bombes atòmiques per comparació amb la despresa per una massa d’un milió de tones de TNT (megatona).

Context històric de la bomba atòmica

Arran de la descoberta de la fissió nuclear vers la fi del 1938, una sèrie de científics es dedicaren especialment a estudiar aquest fenomen. Leo Szilard, Eugene Paul Wigner, Albert Einstein i d’altres reberen (1939) del govern dels EUA un crèdit inicial per a fer una investigació aprofundida de l’energia nuclear de cara al desenvolupament de la bomba atòmica.

El fet d’intervenir els nord-americans en la Segona Guerra Mundial féu augmentar notablement els pressuposts de les investigacions, cosa que les accelerà. El 2 de desembre de 1942 aconseguiren d’engegar el primer reactor nuclear, amb intervenció directa d’Enrico Fermi, que fou la base dels primers càlculs seriosos de l’energia que es podia alliberar en una bomba nuclear.

Els treballs per a la consecució de la primera bomba atòmica de fissió foren duts a terme a Los Alamos sota la direcció de Jacob Robert Oppenheimer amb el nom de Projecte Manhattan, i la prova tingué lloc a Alamogordo (New Mexico) el 16 de juliol de 1945. El combustible emprat fou plutoni-239.

Una bomba atòmica d’urani-235 fou llançada sobre Hiroshima (Japó) el 6 d’agost de 1945. El 9 d’agost del mateix any una bomba de plutoni-239 arrasà Nagasaki (Japó). Posteriorment, l’URSS (1949), el Regne Unit (1952), França (1960) i la República Popular de la Xina (1965) han provat i construït llurs pròpies bombes nuclears.

Nube de hongo sobre Hiroshima después de haber soltado la bomba Little Boy La nube de hongo creada por la bomba Fat Man como resultado de la explosión nuclear sobre Nagasaki

valoración: 3.4 - votos 8

Última revisió: 20 de novembre de 2014