El primer submarí de propulsió nuclear va ser l'USS Nautilus (SSN-571), que va ser llançat el 21 de gener de 1954. Va ser una fita important en la història de la tecnologia naval i l'energia nuclear.
L'USS Nautilus feia servir un reactor nuclear per generar energia tèrmica, que alhora impulsava una turbina per generar energia mecànica i propulsar l'embarcació.
Aquest submarí no depenia de subministraments externs d'aire per funcionar, cosa que li permetia romandre submergit durant llargs períodes de temps i recórrer distàncies més grans en comparació dels submarins convencionals.
L'èxit de l'USS Nautilus va aplanar el camí per al desenvolupament de submarins de propulsió nuclear més avançats i sofisticats a tot el món. La tecnologia de propulsió nuclear no només va millorar l'autonomia i l'eficiència dels submarins, sinó que també va tenir un impacte significatiu en l'estratègia i la geopolítica naval.
Avantatges respecte als submarins dièsel
Fins ara, els submarins generaven l'energia elèctrica mitjançant motors dièsel. Aquesta energia podia emmagatzemar-se en bateries per després fer-la servir per accionar els motors elèctrics una vegada submergit. Com que els motors dièsel necessiten oxigen per realitzar la combustió del combustible obligava els submarins a emergir periòdicament.
En temps de guerra això suposava un gran desavantatge perquè a la superfície els submarins són molt vulnerables i els motors produeixen molt de soroll que els fa fàcilment detectables.
Origen i construcció
Hyman Rickover era un jove capità de la Marina dels EUA. Va estudiar física nuclear i motivat pel compatriota Philip Albelson es va adonar del potencial que podia tenir l'energia nuclear per impulsar un submarí nuclear mitjançant un petit reactor nuclear.
Inicialment, Rickover no va tenir el suport dels seus superiors que veient que els reactors nuclears existents ocupaven un parell d'hectàrees sobre el terreny no veien possible ficar-lo dins un submarí. Tot i això, Rickover va aconseguir convertir-se en el cap de la Divisió d'Energia Nuclear de l'Oficina de Vaixells de la Marina i -al mateix temps- cap de la branca de reactors navals de la Comissió d'Energia Atòmica.
El projecte Nautilus
Aquests càrrecs li van permetre posar en marxa el seu projecte i el gener del 1954 es va construir el primer submarí de propulsió nuclear del món.
El van anomenar “Nautilus” com un homenatge a Julio Verne, l'autor de “20.000 llegües de viatge submarí”. Un any més tard, amb el número de casc SSN-571 pintat en color blanc, va ser botat i va navegar per primera vegada.
Característiques del submarí nuclear Nautilus
Les principals característiques del submarí nuclear Nautilus són les següents:
Les característiques físiques de l'USS Nautilus són les següents:
Longitud: L'USS Nautilus tenia una longitud total d'aproximadament 98 metres (320 peus).
Amplada: L'amplada màxima del submarí era de prop de 8,2 metres (27 peus).
Desplaçament: El desplaçament en superfície del Nautilus era al voltant de 3,530 tones. En immersió, el desplaçament variava a causa de la densitat de laigua i altres factors.
Tripulació: La tripulació del Nautilus estava composta per al voltant de 13 oficials i 92 mariners.
Profunditat operativa: El Nautilus estava dissenyat per operar a profunditats significativament més grans que els submarins convencionals. Podia assolir profunditats superiors als 100 metres (aproximadament 300 peus).
Armament: L'armament del Nautilus incloïa 6 tubs llança torpedes, permetent-li participar en operacions ofensives i defensives.
Sistema de propulsió: El sistema de propulsió nuclear estava compost per un reactor nuclear daigua a pressió (PWR) que generava energia tèrmica, la qual es convertia en energia mecànica per moure la turbina i propulsar el submarí.
Rècrods i èxits del Nautilus
L'USS Nautilus va establir diversos rècords i èxits notables al llarg de la seva carrera. A més de ser el primer submarí de propulsió nuclear, alguns dels més destacats inclouen:
Primer encreuament del Pol Nord submarí
El 1958, el Nautilus es va convertir en el primer submarí a creuar el Pol Nord submarinament en l'anomenada operació Sunshine. Va realitzar el viatge històric sota el gel polar, demostrant la capacitat de la propulsió nuclear per operar en condicions extremes i sota capes de gel.
El submarí va salpar des de Pearl Harbor rumb al Pol Amb 116 homes a bord (inclosos quatre científics especialment triats per a aquest viatge) i comandat per William Anderson.
El submarí nuclear Nautilus viatjaria més de 1600 quilòmetres per sota de la capa de gel de l'Àrtic per assolir el Pol Nord. Després de travessar l'estret de Bering, el submarí es va submergir fins als 150 metres i va començar a navegar sota una capa d'entre 3 i 15 metres de gel sòlid fins que va aconseguir creuar de l'Oceà Pacífic a l'Oceà Atlàntic.
Estratègicament era molt important per als Estats Units perquè es creuava per primera vegada a l'Atlàntic per una ruta diferent al Canal de Panamà o al Cap d'Hornos.
La construcció del primer submarí de propulsió nuclear havia fet possible que es pogués fer servir la ruta que anava des de l'estret de Bering fins a Groenlàndia per sota del gel.
Rècord de velocitat i distància
El Nautilus va establir rècords de velocitat i distància per a submarins a la seva època. En el viatge sota el gel polar, va aconseguir velocitats de fins a 25 nusos i va recórrer més de 1,800 milles nàutiques en 90 hores.
Operacions de llarga durada
Gràcies a la propulsió nuclear, el Nautilus tenia la capacitat d'operar durant mesos sense necessitat de recarregar combustible o aire. Això li va permetre realitzar missions perllongades i mantenir una presència constant a alta mar.
El 1957 aconsegueix la seva primera gran gesta: fent honor al seu nom, el submarí nuclear Nautilus aconsegueix viatjar submergit 60.000 milles marines, una distància igual a les 20.000 llegües (o 111.100 quilòmetres) del títol de la famosa novel·la de Julio Verne Nautilus.
Prova de tecnologia i conceptes tàctics
El Nautilus va ser utilitzat per provar i demostrar noves tecnologies i tàctiques submarines. El seu èxit i versatilitat van influir en l'evolució de l'estratègia naval i el desenvolupament de futurs submarins.
Influència en el desenvolupament de submarins nuclears
La reeixida operació del Nautilus va influir en el desenvolupament de submarins nuclears a tot el món. El seu disseny i èxits van establir les bases per a la construcció de submarins de propulsió nuclear més avançats i capaços.
Contribució a la Guerra Freda
Durant la Guerra Freda, el Nautilus va tenir un paper important en proporcionar als Estats Units un avantatge tecnològic en termes de capacitat submarina. La seva tecnologia de propulsió nuclear i els seus èxits van reforçar la posició estratègica de la Marina dels Estats Units.
Què va passar finalment amb el Nautilus?
Per descomptat, pocs anys després els russos desenvoluparien els seus propis submarins nuclears i la balança de la Guerra Freda tornaria a estar equilibrada, obligant tots dos bàndols a seguir desenvolupant noves tecnologies.
El submarí nuclear Nautilus va estar de servei durant 25 anys. Després es va convertir en un museu amarrat a la Naval Submarine Base New London a la ciutat de Groton (Connecticut), i rep més de 250.000 visitants cada any.
