En un sentit ampli, l'urani natural es refereix als recursos d'urani a la natura (inclosos el mineral d'urani i l'urani contingut en l'aigua de mar) i aquells que tenen la mateixa composició isotòpica que l'urani en la naturalesa. En un sentit estricte, es refereix a l'urani metàl·lic i els seus compostos (òxids, fluorurs, carburs, nitrurs). Quan s'usa en comparació amb l'urani enriquit i l'urani empobrit, s'usa en aquest sentit limitat.
L'urani natural extret urani conté una proporció aproximada de l'99,3% de l'isòtop 238, i un 0,7% de l'isòtop 235. D'aquests, els radioisòtops de l'urani 235 es poden utilitzar com a combustible nuclear en un reactor nuclear.
A principis de segle XXI, el tipus de reactor més utilitzat per generar electricitat en el món és el reactor nuclear d'aigua lleugera. L'urani natural extret es converteix en urani enriquit a l'augmentar la proporció d'urani 235 en plantes d'enriquiment d'urani per al seu ús en reactors d'aigua lleugera. L'urani que no està concentrat es diu urani natural pel que fa a l'urani concentrat.
Origen i formació de l'urani natural
A l'igual que altres elements amb un nombre atòmic més alt que el ferro, urani es va formar a supernoves. Els principals isòtops d'urani van ser 235-O, 238-U i 236-O, que, a causa de la curta vida mitjana, s'havien transformat completament en Tori.
Quan es va formar el planeta Terra, la concentració de l'isòtop de 235-O era d'aproximadament el 3% en comparació del 0,711% actual. Per tant, una concentració inicial més alta de 235 O va ser capaç de desencadenar una reacció en cadena de fissió en condicions apropiades. D'aquesta manera, es va crear un dels pocs reactors nuclears naturals, que es trobava a Gabon, Àfrica, en el dipòsit d'urani Oklo.
Recursos d'urani
L'urani es distribueix àmpliament en l'escorça terrestre i l'aigua de mar, i s'estima que és 40 vegades més que la plata i l'estany. Entre ells, les reserves recuperables provades s'estimen en 5.470.000 de tones.
Les principals nacions amb recursos d'urani són Austràlia, Kazakhstan, Canadà, Sud-àfrica i Estats Units, en ordre descendent de reserves. És possible que la República Popular Democràtica de Corea (República de Corea, Consell de la Indústria d'Energia Atòmica del Japó) amb un estimat de 4 milions de tones de reserves minables pugui excedir la reserva provada número u d'Austràlia.
