La taula periòdica és una eina fonamental en lestudi de la química, que permet classificar i organitzar els elements segons les seves propietats físiques i químiques. Al llarg de la història, la taula periòdica ha anat evolucionant gràcies a les aportacions de científics i químics que han descobert nous elements i n'han refinat l'organització.
En aquesta línia del temps de la taula periòdica, podràs descobrir les fites més importants en el seu desenvolupament, des de les primeres classificacions dels elements fins a la inclusió de nous elements sintètics al segle XXI.
Línia del temps de la taula periòdica
1789: El químic francès Antoine Lavoisier classifica els elements coneguts en grups d'òxids, àcids, metalls i no metalls.
1817: El químic alemany Johann Döbereiner proposa la Llei de les triades, que estableix que els elements poden agrupar-se en tríades en què l'element del medi té propietats intermèdies entre els altres dos.
1829: El químic alemany Johann Wolfgang Döbereiner proposa la Llei de les octaves, que estableix que els elements químics poden agrupar-se en grups de vuit, en què els elements tenen propietats similars i es repeteixen periòdicament.
1864: El químic britànic John Newlands proposa la Llei de les octaves millorada, que mostra la periodicitat dels elements en grups de vuit.
1869: El químic rus Dimitri Mendeléyev publica la primera versió de la seva taula periòdica, en què organitza els elements pel seu pes atòmic i mostra la periodicitat de les propietats químiques.
1871: El químic anglès Lothar Meyer publica una versió similar de la taula periòdica a la de Mendeléyev, en la qual també organitza els elements pel seu pes atòmic.
1913: El químic britànic Henry Moseley estableix que el nombre atòmic d'un element és la propietat que determina la seva posició a la taula periòdica.
1914: El físic alemany Julius Lothar Meyer publica una versió revisada de la taula periòdica, en què organitza els elements pel seu nombre atòmic en lloc de pel seu pes atòmic.
1940: Glenn T. Seaborg i els seus col·legues descobreixen diversos elements sintètics i amplien la taula periòdica per incloure'ls.
1951: El físic britànic Edwin McMillan i el seu col·lega Glenn T. Seaborg descobreixen el primer element transurànic, el neptuni.
1955: Glenn T. Seaborg i els seus col·legues proposen una revisió de la taula periòdica per incloure els elements transurànics.
1969: El químic britànic Neil Bartlett descobreix el primer compost d'un gas noble, ampliant la comprensió dels gasos nobles i la seva posició a la taula periòdica.
2016: La taula periòdica s'amplia amb la inclusió de quatre nous elements, completant el setè període de la taula.
