La taula periòdica és una eina fonamental en lestudi de la química, que permet classificar i organitzar els elements segons les seves propietats físiques i químiques. Al llarg de la història, la taula periòdica ha anat evolucionant gràcies a les aportacions de científics i químics que han descobert nous elements i n'han refinat l'organització.
En aquesta línia del temps de la taula periòdica, podràs descobrir les fites més importants en el seu desenvolupament, des de les primeres classificacions dels elements fins a la inclusió de nous elements sintètics al segle XXI.
Línia del temps
- 1789 : El chimique francès Antoine Lavoisier classifica els elements coneguts en grups d'òxids, àcids, metalls i no metalls.
- 1829 : El químic alemany Johann Wolfgang Döbereiner proposa la llei de les triades, que estableix que els elements químics poden agrupar-se en tríades en què l'element del medi té propietats intermèdies entre els altres dos.
- 1864 : El chimique britànic John Newlands proposa la llei de les octaves, que mostra la periodicitat dels elements en grups de vuit.
- 1869 : El químic rus Dimitri Mendeléyev publica la primera versió de la seva taula periòdica, en la qual organitza els elements pel seu pes atòmic i mostra la periodicitat de les propietats químiques.
- 1871 : El químic alemany Lothar Meyer publica la seva propoa versió de la taula periòdica independentment a la de Mendeléyev. Meyer es va basar en gran mesura en el pes atòmic dels elements. No obstant això, la seva contribució no va ser àmpliament reconeguda a la seva època.
- 1913 : El químic britànic Henry Moseley estableix que el nombre atòmic d'un element és la propietat que determina la seva posició a la taula periòdica.
- 1914 : El químic alemany Julius Lothar Meyer publica una versió revisada de la taula periòdica, en la qual organitza els elements pel seu nombre atòmic en lloc de pel seu pes atòmic.
- 1940 : Glenn T. Seaborg i els seus col·legues van contribuir significativament al descobriment i la síntesi de nombrosos elements transurànics (elements amb nombres atòmics majors que l'urani). Tot i això, l'ampliació de la taula periòdica per incloure aquests elements va ser un procés continu que va abastar diverses dècades.
- 1951 : El físic americà Edwin McMillan, en col·laboració amb Glenn T. Seaborg, contribueix a l'estudi dels elements transurànics.
- 1955 : Glenn T. Seaborg i els seus col·legues proposen una revisió de la taula periòdica per incloure els elements transurànics.
- 1962 : El químic britànic Neil Bartlett descobreix el primer compost d'un gas noble, ampliant la comprensió dels gasos nobles i la seva posició a la taula periòdica.
- 2016 : La taula periòdica s'amplia amb la inclusió de quatre nous elements, completant el setè període de la taula. Aquests quatre elements són: Nihonio (Nh), Moscovi (Mc), Tenesino (Ts) i Oganesón (Og).
Científics destacats
El desenvolupament de la taula periòdica és el resultat del treball i les contribucions de diversos científics al llarg del temps.
A continuació, s'esmenten alguns dels científics més importants a la línia del temps de la taula periòdica:
Antoine Lavoisier (1743-1794)
Lavoisier, conegut com el pare de la química moderna, va contribuir a la comprensió de la conservació de la massa i la formulació de les lleis fonamentals de la química.
Les seves investigacions van asseure les bases per a la classificació i l'estudi sistemàtic dels elements.
Dmitri Mendeléyev (1834-1907)
Mendeléyev, un químic rus, és considerat un dels pares fundadors de la taula periòdica moderna. El 1869, va publicar la seva versió de la taula periòdica, que organitzava els elements en funció de les seves propietats químiques i les seves masses atòmiques. També va deixar espais buits per a elements que va predir que encara es descobririen, basant-se en les seves propietats.
Julius Lothar Meyer (1830-1895)
El químic alemany Meyer també va fer contribucions importants a l'organització de la taula periòdica al voltant de la mateixa època que Mendeléyev. Independentment de Mendeléyev, Meyer va proposar una organització similar dels elements basada en les seves propietats químiques.
Glenn T. Seaborg (1912-1999)
Seaborg va ser un químic nord-americà que va fer contribucions significatives a l'estudi dels elements transurànics (elements més enllà de l'urani a la taula periòdica) i al descobriment de diversos elements sintètics.
L'element seaborgi (Sg) porta el seu nom en honor seu.
Conclusions
La línia del temps de la taula periòdica és un reflex de levolució de la química al llarg dels segles. Des dels seus inicis a l'antiguitat fins a la seva forma moderna basada en la teoria quàntica, la taula periòdica ha estat una eina invaluable per als químics i científics de tot el món.
La seva constant expansió i revisió demostren que la química és una ciència en constant evolució, sempre a la recerca de comprendre millor el món que ens envolta.