La radioteràpia és l'especialitat de medicina nuclear que utilitza radiacions ionitzants per al tractament de tumors malignes.
Quan es fan servir fonts radioactives no encapsulades es parla de la radioteràpia metabòlica.
Aquesta tècnica consisteix a injectar o fer ingerir una dosi relativament gran duna substància radioactiva en forma líquida. Aquesta substància s'acumula a l'òrgan que es vol tractar i emet radiació sobre els teixits en contacte amb ella. Daquesta manera la radiació emesa produeix destrueix les cèl·lules tumorals.
Què és la radioteràpia?
La radioteràpia és un tractament mèdic que utilitza raigs X o altres partícules d'alta potència per destruir les cèl·lules canceroses. A diferència de la quimioteràpia, la radioteràpia no es pot fer servir per tractar tots els tipus de càncer.
Aquest tipus de tractament amb radiació es pot administrar de diverses maneres:
-
Radioteràpia externa: la font de radiació es troba fora del cos.
-
Radioteràpia interna: la font de radiació es troba dins del cos.
Ús i aplicacions en tractaments mèdics
La radioteràpia és un tractament mèdic que serveix per destruir cèl·lules canceroses. Sovint es fa servir juntament amb altres tractaments, com la quimioteràpia i la cirurgia.
La radioteràpia es pot utilitzar per tractar pacients amb càncer de pulmó, mama, pròstata, cap i coll, úter, ovaris, testicles, hipertiroïdisme, càncer de tiroide, metàstasi òssies de tumors de pròstata i tumors cerebrals. La radioteràpia també es pot fer servir per alleujar el dolor causat pel càncer.
En el cas del càncer de tiroide s'empra iode-131 que és un emissor gamma. En aquest cas, s'ingressa el pacient en unitats especials amb unitats de radioprotecció i atenció de personal mèdic especialitzat.
Un cop el pacient ha estat donat d'alta, s'efectua de manera periòdica un control dosimètric per vigilar i verificar que, per les baixes dosis de radiació gamma, el pacient pot conviure amb la família i la resta de la població.
Exemples de tractaments
Entre les aplicacions de la radioteràpia es poden citar la teleteràpia i la braquiteràpia
Teleteràpia
La teleteràpia és una tècnica de medicina nuclear de radioteràpia en què la font radioactiva no està en contacte directe amb el tumor objecte del tractament.
Entre les fonts emissores gamma utilitzades, destaca la font encapsulada de cobalt-60, continguda a l'anomenada bomba de cobalt, que impedeix la sortida de la radiació excepte per un orifici que proporciona una radiació dirigida.
La teleteràpia produeix radiació dʻalta energia (1,2 MeV) capaç dʻirradiar grans tumors de localització profunda. La teleteràpia també es pot administrar amb fonts emissores de feixos electrònics i neutrònics.
Objectiu del tractament mitjançant teleteràpia
Hi ha diferents tractaments de medicina nuclear mitjançant teleteràpia enfocats a aconseguir diferents objectius:
-
Tractament radical o curatiu: a la teràpia radical, el propòsit del tractament és destruir el tumor i curar el pacient.
-
Tractament mèdic pal·liatiu: el propòsit de les cures pal·liatives és principalment reduir els signes del tumor induïts per la malaltia (alleugeriment del dolor, sagnat relacionat amb el tumor), encara que sabem que la malaltia ja no és curable. El propòsit essencial de les cures pal·liatives és principalment permetre que els pacients visquin el major temps possible i amb una bona qualitat de vida, encara que el càncer no es pot destruir.
-
Tractament preoperatori: el propòsit de la irradiació preoperatòria és irradiar amb l'objectiu de reduir el tumor abans de la mateixa cirurgia.
Braquiteràpia
La braquiteràpia és un tipus de tractament per radioteràpia en què el tumor rep la radiació per contacte directe amb la font radioactiva. Aquesta tècnica també es coneix pel nom de Curieteràpia.
Hi ha tres opcions de tractament per braquiteràpia:
-
Braquiteràpia superficial: les plaques de material radioactiu es col·loquen sobre la zona tumoral.
-
Braquiteràpia intracavitària: la font radioactiva s'introdueix temporalment a cavitats naturals del pacient. Per a aquesta tècnica se solen emprar fonts encapsulades de cesi-137.
-
Braquiteràpia intersticial: el tècnic de radioteràpia col·loca les fonts radioactives en determinats teixits del pacient.
Un dels problemes d‟aquest tipus de radioteràpia és la possible exposició innecessària del pacient i del personal sanitari a la radiació de les fonts. Per evitar aquest inconvenient, cal col·locar la font en la posició correcta al pacient que rep radioteràpia. Per això, el personal sanitari utilitza comandaments de control a distància per preparar, transportar i manipular les fonts radioactives.
Efectes secundaris
La radioteràpia pot causar efectes secundaris al pacient ja que poden eliminar cèl·lules sanes. Alguns d'aquests efectes són aguts i transitoris, mentre que d'altres són tardans i persistents. Els aguts solen aparèixer durant el tractament o immediatament després, mentre que els tardans poden no manifestar-se fins a mesos o anys després del tractament.
Els efectes secundaris de la radioteràpia depenen de diversos factors, com ara la dosi administrada, la zona del cos irradiada i la sensibilitat individual del pacient.
La majoria dels efectes secundaris són lleus i reversibles, i desapareixen un cop finalitzat el tractament. Això no obstant, alguns efectes secundaris poden ser greus i/o irreversibles.
Actualment s'estan estudiant radioprotectors per protegir les cèl·lules normals dels teixits sans que es poden veure afectats pel tractament.
És important parlar amb el metge sobre els efectes secundaris possibles abans d'iniciar el tractament.
