Un nucleid radioactiu o radionucleid és un nucleid inestable i que, per tant, degenera emetent radiacions ionitzants.
Quan un radionúclid emet radioactivitat assoleix un estat més estable, que requereix menys energia que abans i, en general, es transforma en un altre nucleid diferent (o bé en aquest, però menys excitat, si ha emès radioactivitat gamma), que pot ser també radioactiu o no ser radioactiu.
Aquest procés radioactiu passa en principi de manera espontània, però l'ésser humà ha après a provocar-lo de manera artificial. En tots dos casos la radioactivitat resultant té exactament les mateixes característiques.
Com és un radionúclid?
Els radionúclids es caracteritzen per tenir una vida mitjana finita, que pot anar des de petites fraccions de segon a milers d'anys. De fet, alguns tenen una semivida tan llarga que encara no s'ha pogut quantificar experimentalment. Fins i tot n'hi ha que s'havien considerat, i per a certes aplicacions pràctiques, estables.
Dels nucleids coneguts actualment n'hi ha noranta teòricament estables i dos-cents cinquanta-cinc als quals no se'ls ha observat desintegrar-se.
D'altra banda, n'hi ha gairebé el doble, uns sis-cents cinquanta, als quals si se'ls ha observat radioactivitat i que tenen una vida mitjana d'almenys una hora.
A la Terra es coneixen uns tres mil radionúclids de vida mitjana superior a una hora, la major part dels quals (prop d'un 90%) són produïts pels humans, uns dos mil quatre-cents de vida mitjana inferior a una hora i encara d'altres tan inestables que la seva vida mitjana és curtíssima.
Ús i aplicacions dels radionúclids
Els radionúclids s'apliquen a la tecnologia de l'energia nuclear per obtenir energia elèctrica, a la indústria (controls de qualitat, etc.), la medicina nuclear (radioteràpia, etc.) i per a armament nuclear (bàsicament a la propulsió de vehicles i eines per matar).
La utilització de radionúclids implica greus riscos ambientals (contaminació radioactiva) i de salut (radiotoxicitat, enverinament per radiacions, etc.).
Els radionúclids d'origen natural, com l'urani o el plutoni, existeixen en quantitats finites a la Terra, per això cal fer-los servir d'una manera sostenible. D'altra banda, el seu ús genera residus radioactius, que poden ser molt perillosos. Actualment, l'únic tractament que se sol fer és cobrir-los fins que la radioactivitat sigui propera a la natural.
Els possibles tractaments per als que trigarien més d'una trentena d'anys a fer-ho (tot el combustible nuclear gastat de les centrals nuclears i fins militars, per exemple) encara es troben en fase de teoria, investigació o experimentació.
Perills i efectes sobre la salut humana
La presència de radionúclids al nostre entorn planteja riscos substancials per a la salut humana, destacant diverses amenaces que mereixen la nostra atenció:
- Radiació interna : A diferència de la radiació externa, l'exposició a radionúclids implica la radiació des de dins del cos. Aquest tipus de radiació interna pot afectar directament els òrgans interns, augmentant significativament el risc de malalties com el càncer.
- Acumulació en òrgans Molts radionúclids comparteixen similituds químiques amb els elements essencials per al cos humà. Com a resultat, lorganisme els absorbeix i acumula en òrgans específics, on continuen emetent radiació al llarg del temps. Aquesta acumulació perllongada pot provocar danys irreparables als teixits.
- Ingesta a través dels aliments : La principal via d'entrada de radionúclids al cos humà és la ingesta d'aliments contaminats. Elements com cesi-137 i estronci-90, amb llargues vides mitjanes, persisteixen a la cadena alimentària, representant un perill constant per als qui consumeixen productes contaminats.
- Malalties genètiques : La radiació ionitzant generada per radionúclids pot danyar el material genètic a les cèl·lules, augmentant el risc de mutacions i malalties genètiques. Aquest perill s'estén a les futures generacions, creant preocupacions a llarg termini sobre la salut hereditària.
Perills dels radionúclids en aliments
S'ha evidenciat que els riscos associats amb la ingesta d'aliments que excedeixen els límits permesos de radionúclids superen, en molts casos, els efectes de la radiació externa. Quan la font de radiació resideix dins del cos, impacta directament als òrgans interns, la qual cosa significa que fins i tot una petita dosi pot desencadenar conseqüències significatives per a la salut.
La majoria dels radionúclids comparteixen propietats químiques similars amb els elements constituents del cos humà. En conseqüència, l'organisme humà els assimila, confonent-los amb els elements necessaris, i els reté als òrgans corresponents. Un cop allotjats en aquests òrgans, els radionúclids continuen emetent radiació i esdevenen impossibles per a la persona protegir-se d'aquesta exposició.
La principal via d'entrada de radionúclids al cos humà és a través dels aliments, un fenomen que ha mantingut la seva rellevància al llarg de dècades. Això s'atribueix al fet que radionúclids de vida perllongada, com ara cesi-137 i estronci-90, els quals són especialment perillosos, contaminen els aliments. A causa de la seva extensa vida mitjana, al voltant de 30 anys, aquests elements conserven la seva activitat al llarg del temps, integrant-se persistentment a la cadena alimentària.
