La radioactivitat va ser descoberta pel científic francès Antoine Henri Becquerel en 1896 de forma gairebé ocasional a l'realitzar investigacions sobre la fluorescència del ulfat doble d'urani i potassi. Va descobrir que l'urani emetia espontàniament una radiació misteriosa.
Després de la descoberta de la els raigs x pro Roentgen. Antoine Henri Becquerel va començar a treballar amb la teoria que els minerals eren capaços d'emetre llum fosforescent. La fosforescència és la capacitat d'un vidre d'absorbir la llum i tornar-la a emetre posteriorment en la foscor.
Per verificar la seva teoria va realitzar un experiment: embolicar una placa fotogràfica en paper negre (per protegir-la de la llum directa), col·locar un mineral d'urani fosforescent sobre ella i exposar-la a la llum solar brillant. Quan es va desenvolupar, la placa tenia una imatge clara del ineral d'urani. Inicialment, va pensar en això com una confirmació de la seva teoria.
El experimenti es va desenvolupar un mes de febrer a Paris en què casualment el cel estava ennuvolat. Amb la falta de radiació solar no podia continuar amb el seu experiment, així que va decidir guardar el tros d'urani i la placa fotogràfica embolicada en un calaix.
Descobriment accidental de la radioactivitat natural
Dies més tard va recuperar els materials per reprendre l'experiment. Becquerel esperava que la placa aparegués amb una petita quantitat de fosforescència a conseqüència de la fosforescència que encara no s'havia esvaït. No obstant això, Becquerel es va trobar que la imatge impresa era tan intensa com en l'experiment original amb la radiació solar.
La sorpresa va ser enrome i va permetre a Becquerel arribar a la conclusió correcta que això no tenia res a veure amb la llum. En el seu lloc, l'exposició provenia de l'urani mateix, fins i tot en la foscor.
La radioactivitat havia estat descoberta. Va continuar demostrant que els minerals d'urani eren els únics minerals fosforescents que mostraven aquest efecte.
Aquests estudis i anàlisis van ser continuats i perfeccionats pels esposos Pierre i Marie Curie, els qui van descobrir dos elements molt més radioactius que l'urani als quals van batejar Ràdio i Poloni, aquest últim en honor de la pàtria natal de Marie.
Inicis de la medicina nuclear
En certa manera, es pot afirmar que Becquerel també va ser el pare dels inicis de la investigació sobre la medicina nuclear.
El 1901, Antoine Henri Becquerel va experimentar una cremada a la pell a conseqüència de dur durant un temps un tros d'urani a la butxaca. Aquest succés va conduir a interessar-se per la possible utilitat de la radiació nuclear per tractar tumors cancerosos. Des d'aquest punt la tècnica va seguir evolucionant fins a arribar les conegudes tècniques de la medicina nuclear com la quimioteràpia o la radioteràpia.
Com va morir Becquerel?
Evidentment en el moment en que s'acabava de descobrir la radioactivitat no se sabia res dels danys que podia provocar l'energia nuclear sobre la salut.
Becquerel va morir a causa d'una cruel malaltia pels efectes de la radiació nuclear a l'estar en contacte permanent amb material radioactiu. En aquest moment desconeguts de tan enorme forta d'energia.
Es creu que aquesta classe de contaminació també va infringir la salut de Marie Curie.
