El model atòmic de Lewis, també conegut com a estructura de Lewis, és un mètode utilitzat per representar la distribució d'electrons en un àtom o una molècula. Va ser proposat pel químic nord-americà Gilbert N. Lewis el 1916.
Segons el model de Lewis, els àtoms estan formats per un nucli central que conté protons i neutrons, i els electrons es distribueixen en nivells denergia o capes electròniques al voltant del nucli. La capa més interna, més propera al nucli, pot contenir fins a 2 electrons, mentre que les capes externes en poden contenir més.
A la representació de Lewis, s'utilitzen punts o símbols per representar els electrons. Els electrons de valència, que són els electrons a la capa més externa de l'àtom, es representen com a punts al voltant del símbol de l'element químic. Es col·loquen un màxim de dos punts a cada costat (a dalt, a baix, esquerra i dreta) abans d'aparellar els punts addicionals.
Aquesta concepció de lestructura atòmica va ser un avenç significatiu, ja que proporcionava una forma visual i simplificada de representar lestructura electrònica dels àtoms i la formació denllaços químics.
Encara que ha estat complementat i estès per teories més avançades, continua sent una eina valuosa a la química per comprendre la distribució d'electrons i les interaccions entre àtoms a les molècules.
Context històric dels models atòmics
Abans del model de Lewis, va haver-hi altres models atòmics importants, com el model de Thomson, el model de Rutherford i el model de Bohr.
Cadascun d'aquests models va aportar coneixements i perspectives nous sobre la naturalesa dels àtoms, però també presentava limitacions que no podien explicar completament certs fenòmens observats.
El model de Thomson, proposat a finals del segle XIX, descrivia l'àtom com una esfera positiva amb electrons incrustats, similar a "pudí de panses". Aquest model, però, no podia explicar l'estabilitat dels àtoms ni la distribució dels electrons.
Posteriorment, el model de Rutherford, proposat el 1911, va suggerir que els àtoms tenien un nucli central dens i carregat positivament, mentre que els electrons orbitaven al voltant d'aquest nucli. Encara que aquest model explicava millor l'estabilitat dels àtoms, encara no proporcionava una descripció completa de com els electrons estaven distribuïts a les seves òrbites.
Va ser llavors quan Gilbert N. Lewis va proposar el seu model atòmic el 1916, conegut com el model de Lewis. Aquest model es va centrar en la distribució d'electrons de valència, que són els electrons a la capa més externa dels àtoms.
Lewis va proposar que els electrons de valència es distribuïen en parells al voltant de l'àtom, i que els àtoms interactuaven entre si compartint o transferint electrons per assolir una configuració estable.
Per què serveix el model de Lewis?
El model de Lewis és una eina fonamental en química i té diversos usos importants:
-
Representació de lestructura electrònica: El model de Lewis permet visualitzar de manera clara i concisa la distribució delectrons en àtoms, molècules i ions. Ajuda a comprendre la configuració electrònica dels àtoms i la ubicació dels electrons a les diferents capes electròniques.
-
Predicció de la formació denllaços: El model permet predir com els àtoms suneixen entre si per formar enllaços químics. Representa la compartició o transferència delectrons entre àtoms per aconseguir una configuració electrònica més estable.
-
Identificació dels electrons de valència: Els electrons de valència són els electrons a la capa més externa d'un àtom i juguen un paper crucial en les reaccions químiques. La concepció d‟aquest model ajuda a identificar els electrons de valència ia entendre com interactuen amb altres àtoms.
-
Representació de molècules: El model de Lewis es fa servir per representar l'estructura molecular de compostos químics. Ajuda a visualitzar la disposició dels àtoms i els enllaços químics en una molècula.
-
Predicció de la geometria molecular: proporciona informació sobre la distribució d'electrons i es pot utilitzar per predir la geometria molecular. Això és important per comprendre les propietats físiques i químiques de les molècules, així com la seva activitat biològica.
-
Interpretació de reaccions químiques: aquest model atòmic facilita la interpretació de reaccions químiques en mostrar com els àtoms i els electrons estan involucrats en els canvis químics.
