L'accident nuclear de Txernòbil (1986) és, amb diferència, el pitjor accident nuclear de la història. Nivell 7 de l'escala INES, el valor més alt (accident nuclear greu). Encara que és el mateix nivell en què es va classificar l'accident nuclear de Fukushima, les conseqüències de l'accident de Txernòbil van ser encara molt pitjors.
La central nuclear de Txernòbil es troba al costat de la ciutat de Prípiat, a 18 km de la ciutat de Txernòbil; al nord d'Ucraïna.
En el 9 de setembre de 1982, va tenir lloc una fusió parcial de la base al reactor nº 1 de la planta. Encara causa del secretisme de la Unió soviètica, no es va informar a la comunitat internacional fins al 1985. Es va reparar i va continuar funcionant.
En el moment de l'accident la planta disposava de 4 reactors actius. Dos més estaven en construcció.
El gran desastre de Txernòbil es va produir el 1986. En aquest nou accident va explotar el quart reactor. Després, tot i la gravetat de l'accident ia causa de les necessitats d'energia dels reactors 1, 2 i 3 van seguir en marxa.
El reactor nuclear 2 de Txernòbil es va tancar en el 1991. El reactor 1 va tancar en el 1996. El reactor 3 va deixar de funcionar el 2000.
L'accident nuclear va inspirar la minisèrie que es va estrenar al 2019.
Txernòbil és una minisèrie de drama històric creada per Craig Mazin. Dirigida per Johan Renck. La sèrie gira entorn del esastre Txernòbil d'abril de 1986 i els esforços de neteja sense precedents que van seguir.
Com es va produir en l'accident nuclear de Txernòbil?
El desastre atòmic de Txernòbil s'origina durant una prova a la central atòmica. La successió de d'errors tècnics del personal encarregat del desenvolupament de la prova van provocar una espectacular explosió atòmica.
El desastre es produeix durant la nit de l'25 a el 26 d'abril de 1986 al quart reactor de la planta. Es tractava d'un reactor que pertany a el tipus que els soviètics diuen RMBK-1000, refrigerat per aigua i moderat per grafit.
Una enorme quantitat de partícules radioactives va ser alliberada a l'atmosfera. Els nivells de radioactivitat es van disparar; especialment a la ciutat de Prípiat, a 18 quilòmetres de l'explosió. La radiació nuclear emesa es va registrar en països molt allunyats de la URSS.
La mala gestió posterior a l'accident, sobretot durant les primeres hores, va contribuir a agreujar les conseqüències.
Què va originar el desastre nuclear de Txernòbil?
El motiu que va desencadenar el desastre atòmic de Txernòbil va ser una prova. La prova estava programada per al dia 25 d'abril. La direcció es va prendre des de les oficines centrals de Moscou.
En cas d'avaria, les bombes refrigerants d'emergència requerien d'un mínim de potència per a posar-se en marxa (fins que s'arrenquessin els generadors dièsel). Els tècnics de la planta desconeixien si, un cop tallada l'afluència de vapor, la inèrcia de la turbina de vapor podia mantenir les bombes funcionant.
La prova havia de realitzar-se sense aturar la reacció en cadena en el reactor nuclear per evitar un fenomen conegut com a enverinament per xenó. Entre els productes de fissió que es produeixen dins del eactor, es troba el xenón135. Es tracta d'un gas molt absorbent de neutrons. Els neutrons són necessaris per mantenir les reaccions de fissió nuclear en cadena.
Mentre la central està en funcionament de manera normal, es produeixen tants neutrons que l'absorció és mínima. Quan la potència és molt baixa o el reactor es deté, la quantitat de 135 XE augmenta i impedeix la reacció en cadena. Passats uns dies, el reactor es pot reiniciar quan es desintegra el 135 XE.
Inici de la prova de seguretat dels reactors
Una de la matinada del dia 25 d'abril. Els enginyers van iniciar l'entrada de les barres de control al nucli del eactor. L'objectiu era reduir la seva potència.
Cap a les 23 hores s'havien ajustat els monitors als nivells més baixos de potència. Però l'operador es va oblidar de reprogramar l'ordinador perquè es mantingués la potència entre 700 megawatts elèctrics i 1.000 megawatts tèrmics. Per aquest motiu, la potència va baixar a el nivell de 30 MW.
Enverinament per xenó
Amb 30 MW comença a produir-se enverinament per xenó en el nucli del eactor.
A l'adonar-se es van extreure les barres de control per tal d'evitar-ho augmentat la potència del eactor. Els operadors van retirar manualment massa barres de control.
El nucli del eactor disposava de 170 barres de control. Les regles de seguretat exigien que hi hagués sempre un mínim de 30 barres baixades. En aquesta ocasió van deixar només 8.
El reactor de la central va quedar en condicions d'operació inestable. Molt insegur. La raó és que els sistemes de seguretat de la planta van quedar inutilitzats. A més, s'havien extret gairebé totes les barres de control.
En aquest moment, va tenir lloc un brusc increment de potència. Els operadors no van detectar a temps.
Van voler baixar de nou les barres de control usant el botó d'SCRAM d'emergència. No van respondre. La raó més probable és que possiblement ja estaven deformades per la calor.
Què és un SCRAM? Un SCRAM és l'apagat d'emergència d'un reactor nuclear. No obstant això en l'operació de plantes nuclears modernes, en general el terme utilitzat és trip d'el reactor.
Explosió del eactor
Finalment, el combustible nuclear es va desintegrar. Va sortir de les beines entrant en contacte amb l'aigua emprada per refrigerar el nucli del eactor.
A la 1:23, es va produir una gran explosió.
Uns segons més tard, una segona explosió va fer volar pels aires la llosa del eactor i les parets de formigó de la sala d'el reactor. L'explosió va llançar fragments de grafit i combustible nuclear fora de la central. La pols radioactiu es va elevar per l'atmosfera amb uns nivells de radiació altíssims.
S'estima que la quantitat de material radioactiu alliberat va ser 200 vegades superior a el de les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki. A la fi de la Segona Guerra Mundial.
L'accident va ser classificat com a nivell 7 en l'Escala INES. Es tracta del nivell més alt possible, és a dir, l'accident de pitjors conseqüències ambientals.
Quina era la situació política i social prèvia a l'accident?
L'accident va tenir lloc per un clar error humà. No obstant això, cal tenir en compte els factors socials i polítics de la Unió Soviètica. En aquell moment el president era Mikhaïl Gorbatxov.
No existia una estructura social democràtica. No existia un control realitzat per la societat sobre l'operació de les centrals nuclears. Tampoc existia una cultura de seguretat.
Per què els operadors van desactivar els sistemes de seguretat? Possiblement pel temor dels no complir les instruccions rebudes des de Moscou.
Aspectes tècnics de seguretat del eactor. Cal tenir en compte que en els reactors RMBK no hi ha cap sistema de confinament que cobreixi el circuit primari. Tampoc hi ha edifici de contenció capaç de retenir els productes de fissió en cas d'accident.
Quines conseqüències va tenir el desastre nuclear de Txernòbil?
L'explosió va provocar la major catàstrofe en la història de l'explotació civil de l'energia nuclear.
L'origen va ser l'execució d'una prova. En el moment de l'accident van morir 31 persones. Al voltant de 350.000 persones van haver de ser evacuades dels 155.000 quilòmetres quadrats afectats. Durant molts anys, extenses àrees van ser deshabitades.
La contaminació radioactiva es va estendre cap a l'oest d'Europa fins a França. No va arribar a travessar els Pirineus. En aquestes zones els índexs de radioactivitat van estar per sobre de nivells innocus de radiotoxicitat durant diversos dies.
S'estima que es va alliberar unes 500 vegades la radiació de la bomba atòmica llançada a Hiroshima el 1945. La ciutat de Prípiat, la més propera a l'desastre nuclear va quedar completament abandonada.
Just després de l'accident el principal problema sanitari procedia de l'iode -131, amb un període de semidesintegració de vuit dies. Actualment, però, la preocupació principal és la contaminació de terra amb estronci -90 i cesi -137, amb períodes de semidesintegració d'uns 30 anys.
Les concentracions més altes de cesi-137 es troben en les capes superficials de terra. Les plantes, insectes i fongs absorbeixen la radiació. D'aquesta manera, entren dins de la cadena alimentària. Es tem que la radioactivitat pugui afectar la població local durant generacions.
Quins estudis s'han realitzat per valorar les conseqüències de l'accident?
El 2005, l'Informe de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica va elaborar l'últim informe que detalla:
Nombre de morts directament causats per l'accident en 59 persones, d'ells 48 treballadors de la central.
Nombre de casos de càncer de tiroide deguts a l'exposició de radiació comptabilitzats han estat més de 4.000.
S'estima que 600.000 persones van ser afectades per la radiació. D'aquestes, al menys 3.500 moririen com a conseqüència la dosi letal rebuda. La majoria formaven part dels 2.500 treballadors i militars que van construir el primer sarcòfag de ciment.
Un altre estudi afirma que les dades aportades per Ucraïna són incomplets. En ell es calcula que van morir 53000 persones. Mig milió d'elles van morir a causa del núvol radioactiu, que va contaminar gran part d'Europa. 30.000 moririen en els pròxims anys.
Aquestes avaluacions, presenten una diferència important amb les investigacions de l'OMS i l'OIEA. Segons Greenpeace en total han estat contaminades amb cesi-137 un 30% de les àrees en què viuen nou milions de persones.
Segons un tècnic de centre científic del govern ucraïnès, a Ucraïna es van registrar casos de càncer de tiroide, leucèmies i mutacions genètiques. Aquestes malalties no apareixen a les estadístiques de l'OMS. Eren pràcticament desconegudes fa vint anys.
Què és la zona d'exclusió?
La zona d'exclusió és una zona restringida oficialment voltant de la planta que es va establir arran de l'accident.
La Unió Soviètica va establir aquesta zona militarment després del desastre atòmic. Inicialment era una zona d'un radi de 30 km des de la planta nuclear per a l'evacuació i sota control militar.
Actualment els límits de la zona han canviat notablement. Des dels 30 quilòmetres al voltant del eactor s'ha passat a cobrir una gran zona d'Ucraïna. El sarcòfag que cobreix l'antiga planta d'energia nuclear s'administra de forma separada.
Actualment, la zona d'exclusió cobreix una superfície de prop de 2.600 quilòmetres quadrats.
El propòsit d'aquesta zona d'exclusió és:
Restringir l'accés a les zones perilloses.
Reduir l'extensió de la contaminació radiològica.
Dirigir les activitats radiològiques.
Monitoritzar les activitats ecològiques.
bosc vermell
El Bosc Vermell és una àrea forestal d'uns deu quilòmetres quadrats prop de la central. El bosc de pins que va créixer allà es va extingir. Es va tornar groc i vermell a causa dels alts nivells de radiació. Els arbres van ser talats i, en part, enterrats.
interès turístic
Actualment aquesta zona d'exclusió és una de les zones més contaminades radioactivament del món però desperta un gran interès científic i fins i tot turístic.
Tancament progressiu dels altres tres reactors nuclears de Txernòbil
Tot i el greu accident del reactor número 4 els reactors 1, 2 i 3 van seguir en marxa. El motiu eren les necessitats energètiques.
El 1991 es va incendiar una turbina del reactor número 2. Es va pensar en reparar-la fent servir una de les turbines del reactor 4 que no van resultar danyades. Però en aquell moment, el context polític havia variat que juntament amb la pressió popular va provocar el tancament definitiu de reactor 2.
El reactor 1 va deixar de funcionar el 31 de novembre de 1996. El tancament es va produir després de greus deficiències de la refrigeració. Aquestes deficiències van donar lloc a un incident nuclear de nivell 3 en l'escala INES.
Finalment, el tercer reactor nuclear de Txernòbil es tancaria poc més tard, el 15 de desembre de 2000. El reactor 3 havia tingut ja diversos incendis. L'estructura estava afectada per la corrosió. Després prolongades negociacions amb el govern ucraïnès, la comunitat internacional va finançar els costos del tancament definitiu de la central.
Resum
- Inici d'una prova tècnica relacionada amb la seguretat.
- Es desconnectar els sistemes automàtics de seguretat.
- Es produeix enverinament per xenó en el nucli del eactor.
- Es treuen manualment gairebé totes les barres de control.
- La potència del eactor s'incrementa massa.
- Es desintegra el combustible.
- Es produeixen dues explosions consecutives.
- Es allibera una gran quantitat de partícules radioactives a l'atmosfera.
