El desastre nuclear de Txernòbil el 1986 es destaca com el pitjor accident nuclear a la història, classificat com a nivell 7 a l'Escala INES, el nivell més alt per a accidents nuclears greus. Tot i que l'accident de Fukushima també es va categoritzar com a nivell 7, les conseqüències de Txernòbil van ser molt més devastadores.
La planta nuclear de Txernòbil és a prop de la ciutat de Prípiat, a uns 18 km al nord de Txernòbil, a Ucraïna. Si bé l'accident va tenir lloc el 1986, cal tenir en compte que el 1982 hi va haver una fusió parcial al reactor número 1 de la planta, encara que aquest incident no va ser informat a la comunitat internacional fins al 1985.
Al moment del desastre, la planta tenia quatre reactors operatius, amb dos addicionals en construcció. L'accident principal va afectar el reactor número 4, però, malgrat la gravetat, els reactors 1, 2 i 3 van continuar operant a causa de les demandes d'energia.
Desenvolupament de l'accident
El desastre de Txernòbil s'origina durant una prova a la central atòmica. La successió d'errades tècniques del personal encarregat del desenvolupament de la prova va provocar una espectacular explosió atòmica.
Una enorme quantitat de partícules radioactives va ser alliberada a l'atmosfera disparant els nivells de radioactivitat, especialment a la ciutat de Prípiat, situada a 18 quilòmetres de l'explosió.
Origen de l'accident: prova de seguretat
L'origen va ser una prova a la central programada des de Moscou per al dia 25 d'abril.
Aquesta prova tenia la intenció d'augmentar la seguretat del reactor per esbrinar durant quant de temps la turbina de vapor continuaria generant energia elèctrica un cop tallada l'afluència de vapor.
En cas d'avaria, les bombes refrigerants d'emergència requerien un mínim de potència per posar-se en marxa (fins que s'arrenquessin els generadors dièsel). Els tècnics de la planta desconeixien si, un cop tallada l?afluència de vapor, la inèrcia de la turbina de vapor podia mantenir les bombes funcionant.
Inici de la prova de seguretat
Una de la matinada del 25 d'abril. Els enginyers van iniciar l'entrada de les barres de control al nucli del reactor. L'objectiu era reduir-ne la potència.
Primers problemes
Cap a les 23 hores els monitors s'havien ajustat als nivells més baixos de potència. Però l'operador es va oblidar de reprogramar l'ordinador perquè es mantingués la potència entre 700 megawatts elèctrics i 1.000 megawatts tèrmics. Per aquest motiu, la potència va baixar al nivell de 30 MW.
Extracció de les barres de control
Amb 30 MW comença a produir-se enverinament per xenó al nucli del reactor.
En adonar-se'n es van extreure les barres de control per tal d'evitar-ho augmentant la potència del reactor. Tot i això, els operadors van retirar manualment massa barres de control.
El nucli del reactor disposava de 170 barres de control. Les regles de seguretat exigien que hi hagués sempre un mínim de 30 barres baixades, però en aquesta ocasió en van deixar només 8.
El reactor de la central va quedar en condicions d'operació inestables perquè els sistemes de seguretat de la planta van quedar inutilitzats. A més a més, s'havien extret gairebé totes les barres de control.
Increment de potència brusc
En aquell moment, va tenir lloc un increment brusc de potència. Els operadors no ho van detectar a temps. Van voler tornar a baixar les barres de control usant el botó de SCRAM d'emergència, però no van respondre. La raó més probable és que possiblement ja estaven deformades per la calor.
Un SCRAM és apagat d'emergència un reactor nuclear. A les plantes nuclears modernes, s'utilitza el terme trip del reactor.
Explosió del reactor
Finalment, el combustible nuclear es va desintegrar i va sortir de les beines entrant en contacte amb l'aigua emprada per refrigerar el nucli del reactor.
A la 1:23AM, es va produir una gran explosió. Uns segons més tard, una segona explosió va fer volar pels aires la llosa del reactor i les parets de formigó de la sala del reactor.
Alliberament de material radioactiu
L'explosió va llançar fragments de grafit i combustible nuclear fora de la central. La pols radioactiva es va elevar per l'atmosfera amb uns nivells de radiació altíssims.
S'estima que la quantitat de material radioactiu alliberat va ser 200 vegades superior al de les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki al final de la Segona Guerra Mundial.
Classificació de l'accident
L'accident va ser classificat com a nivell 7 a l'Escala INES. Es tracta del nivell més alt possible, és a dir, l'accident de conseqüències ambientals pitjors.
Resum de les causes de l'accident de Txernòbil
L'accident de Txernòbil el 1986 va ser causat principalment per una sèrie de factors que van convergir de manera catastròfica.
En primer lloc, el reactor RBMK-1000 tenia un disseny intrínsecament inestable, especialment a baixes potències, cosa que ho feia propens a situacions perilloses.
En segon lloc, durant una prova de seguretat, el personal de la planta va cometre greus errors humans en extrapolar massa barres de control del reactor i no comunicar adequadament els problemes a les autoritats superiors.
En tercer lloc, la cultura de secret i la manca de transparència a la Unió Soviètica van limitar la capacitat d'aprendre d'accidents previs i de compartir informació crucial sobre seguretat nuclear.
Aquests factors, combinats amb la manca de capacitació adequada, la desactivació de sistemes de seguretat i un disseny inadequat de la prova, van crear una tempesta perfecta que va culminar en una explosió al reactor número 4 de Txernòbil.
Conseqüències del desastre
Les conseqüències de l'accident van incloure l'evacuació de 350.000 persones en una àrea de 155.000 quilòmetres quadrats, amb àrees extenses deshabitades durant anys.
La radiació es va estendre per Europa, però no va creuar els Pirineus. Hi va haver un alt índex de radioactivitat en algunes zones, i la població local tem les conseqüències a llarg termini de la radiació.
Els estudis posteriors han informat sobre diferents xifres de víctimes, però és innegable que l'accident va tenir un impacte devastador a la salut i al medi ambient.
La manca d'informació fiable i regulació en aquell moment va contribuir a les tragèdies relacionades amb Txernòbil.
Resum de l'accident de Txernòbil
L'accident de Txernòbil va ser un desastre nuclear que va tenir lloc el 26 d'abril del 1986 a la planta nuclear de Txernòbil, ubicada prop de la ciutat de Pripyat, a la llavors Unió Soviètica (avui Ucraïna).
A continuació us mostro un resum dels esdeveniments clau del desastre:
Explosió del reactor
Durant un experiment de seguretat al reactor número 4 de la planta, es va produir una sèrie d'errors humans i tècnics que van portar a una sobrecàrrega d'energia i la ruptura dels canals de refrigeració del reactor.
L'accident de Txernòbil és considerat un dels pitjors desastres nuclears de la història i va tenir un impacte durador en la percepció pública de l'energia nuclear i en les polítiques de seguretat nuclear a tot el món.
Explosió i alliberament de radiació
L'explosió resultant va alliberar una gran quantitat de radiació a l'entorn i va alliberar material radioactiu a l'atmosfera. El reactor va quedar exposat, cosa que va causar un incendi que va emetre grans quantitats de partícules radioactives.
Evacuació
Per evitar l?exposició a la radiació, es van evacuar milers de persones de les ciutats properes, inclosa Pripyat. Aquesta evacuació es va fer amb rapidesa, però moltes persones van patir exposició a la radiació durant l'evacuació.
Contenció
Per contenir la radiació, es va construir un sarcòfag de concret, conegut com el "sarcòfag de Txernòbil", sobre el reactor danyat els mesos posteriors a l'accident.
Conseqüències
Impacte internacional
La radiació es va estendre per Europa i es van implementar mesures de precaució a molts països per evitar l'exposició a la radiació. Es van fer esforços internacionals per ajudar a mitigar el desastre i millorar la seguretat nuclear a tot el món.
