La central nuclear de Saint-Laurent-des-Eaux és una instal·lació d'energia nuclear en operació, ubicada al cor de França, a la regió de Centre-Vall del Loira.
Aquesta planta ha estat protagonista de dos accidents nuclears significatius, ambdós classificats com de nivell 4 a l'escala INES (Escala Internacional d'Esdeveniments Nuclears), ocorreguts el 1969 i el 1980. Aquests incidents van marcar un punt d'inflexió tant en la percepció pública com en la política energètica nuclear a França, influint en les polítiques de la central.
Ubicació i característiques de la planta
La central nuclear se situa a la comuna de Saint-Laurent-Noin, al departament de Loira i Cher, a la vora del riu Loira, a aproximadament 30 km al sud-oest d'Orleans, una ciutat clau a la regió. A les rodalies, a uns 70 km a l'est, hi ha la central nuclear de Dampierre, una altra important instal·lació energètica de la regió.
La planta compta amb quatre unitats denergia, de les quals dues estan apagades. Les dues unitats operatives disposen de reactors d'aigua lleugera a pressió (PWR) de disseny Framatome, amb una capacitat de 965 megawatts elèctrics cadascun.
Les unitats apagades, de la tecnologia UNGG (urani-grafit-gas), van estar en funcionament durant els primers anys de la planta, sent reemplaçades posteriorment pels més moderns reactors d'aigua a pressió.
Accident nuclear del 1969
El 24 de març de 1969, la central nuclear de Saint-Laurent-des-Eaux va posar en funcionament el seu primer reactor UNGG, el qual va ser un model pioner en l'energia nuclear francesa. Tot i això, només sis mesos després de la seva activació, la planta va patir un dels accidents més greus en la història de l'energia nuclear, tant a França com a nivell mundial.
La nit del 17 d'octubre del 1969, mentre es realitzava el reabastament de combustible, una fallada en el sistema combinat amb un error humà va provocar la fusió parcial del nucli del reactor. Com a resultat, es van fondre 50 kg d'urani, 47 dels quals van ser recuperats posteriorment, fins i tot manualment pels empleats que van participar a les tasques de neteja.
Classificació a l'escala INES
Aquest incident va ser classificat com a nivell 4 a l'escala INES, fet que el converteix en un dels accidents nuclears més greus en la història de les centrals nuclears franceses.
Tot i la magnitud de l'esdeveniment, no es va produir una fugida significativa de radiació cap a l'entorn.
Conseqüències
Després d'un exhaustiu procés de reparació i revisió, el reactor de la unitat A-1 es va reactivar el 16 d'octubre del 1970, encara que l'accident va deixar una marca indeleble a la indústria nuclear de França i les seves polítiques energètiques.
L'opinió pública sobre els riscos de l'energia nuclear va quedar qüestionada seriosament i va alimentar un debat nacional sobre els pros i els contres d'aquesta font d'energia.
Accident nuclear del 1980
Més d'una dècada després, el 13 de març del 1980, la central nuclear de Saint-Laurent-des-Eaux va tornar a enfrontar un accident nuclear. Aquesta vegada, el reactor A-2 va patir un augment descontrolat de l'activitat de fissió nuclear.
L'augment de l'energia tèrmica al reactor va assolir nivells perillosos, cosa que va portar a la fusió del nucli del reactor. Com a resultat d'aquest incident, es van fondre 20 kg de combustible nuclear, cosa que va representar un altre esdeveniment greu per a la indústria nuclear a França.
L'accident va ser classificat novament com de nivell 4 a l'escala INES, igual que l'ocorregut el 1969.
Classificació a l'escala INES
En aquesta ocasió, la causa va ser una fallada en els mateixos elements del reactor, cosa que va provocar la fusió de dues barres de combustible. Tot i que les mesures de seguretat, com les barres de control, estaven en funcionament, no van ser suficients per evitar el desastre.
Conseqüències de l'accident
Com a conseqüència, el personal de la planta va haver d'alliberar iode radioactiu a l'atmosfera, des del 22 fins al 26 de març de 1980, en un intent per evitar que els nivells de radioactivitat al sistema de refrigeració assolissin nivells perillosos.
Després de l'accident, va començar un ardu procés de neteja del reactor afectat, que es va allargar durant 29 mesos. Més de 500 especialistes van treballar en l'eliminació dels residus d'urani fos.
Es va sospitar que, a més del iode radioactiu, també es van filtrar partícules radioactives cap a l'atmosfera i el riu Loira, cosa que va generar una preocupació addicional sobre les conseqüències mediambientals.
El reactor A-2 va ser finalment restaurat el 1983, però va continuar operant fins al tancament definitiu el 1992.
Impacte i repercussions
Aquests dos accidents a la central nuclear de Saint-Laurent-des-Eaux van tenir un profund impacte en la indústria nuclear francesa i en la percepció pública sobre la seguretat de les plantes nuclears. La planta va experimentar nombroses revisions dels seus protocols de seguretat i millores tecnològiques per evitar futurs incidents.
A més, la sèrie d'incidents va contribuir a l'enduriment de les normatives de seguretat nuclear a França ia un escrutini més gran de les operacions de les centrals nuclears a tot el país.
El debat sobre l'energia nuclear a França va continuar sent un tema candent al llarg dels anys, especialment després dels accidents, tot i que la indústria nuclear continua sent un pilar de la política energètica nacional.
Estat actual de la central de Saint-Laurent-des-Eaux
La central nuclear de Saint-Laurent-des-Eaux, ubicada a la regió Centre-Vall del Loira, segueix en funcionament amb dues de les seves quatre unitats actives.
Aquestes unitats operatives tenen reactors d'aigua lleugera a pressió (PWR) de disseny Framatome, cadascun amb una capacitat de 965 MW. Aquests reactors més moderns van reemplaçar els antics reactors UNGG, que van ser desactivats a causa de la seva obsolescència i els problemes de seguretat derivats dels accidents ocorreguts a la planta.
Les dues unitats més antigues de la planta, que feien servir la tecnologia UNGG (urani-grafit-gas), van ser apagades en les dècades de 1980 i 1990. Aquests reactors van ser objecte de diversos incidents greus, cosa que va portar al seu tancament definitiu.
Actualment, la planta es concentra en els reactors d'aigua lleugera, més eficients i segurs, tot i que la producció d'energia ha disminuït en comparació amb la capacitat anterior a causa del tancament de les unitats més antigues.
Tot i aquests canvis, Saint-Laurent-des-Eaux continua sent una part fonamental de la xarxa elèctrica de França. La planta se sotmet a revisions i millores estrictes en els seus sistemes de seguretat, en línia amb les normatives nacionals d'energia nuclear.
En el futur, és probable que es continuïn fent ajustaments a la infraestructura de la planta, conforme França avança cap a una major sostenibilitat i diversificació en la seva matriu energètica.