Menu

Accident nuclear de Fukushima, Japó

Accident nuclear de Txernòbil, Unió Soviètica

Laboratoris Chalk River, Canadà

Laboratoris Chalk River, Canadà

Chalk River Nuclear Laboratory (també conegut com CRL, Chalk River Labs i Chalk River Nuclear Laboratories, Crnl) és una instal·lació d'investigació nuclear canadenc situada al riu Chalk a Ontario, a uns 180 km a nord-oest d'Ottawa. El laboratori és propietat d'Atomic Energy of Canada Limited al Canadà.

En aquest laboratori es realitza molta recerca fonamental i tècnica. El reactor CANDU es va desenvolupar en aquestes instal·lacions. A més, s'ha acumulat una gran experiència en el camp de la metal·lúrgia, la química, la biologia i la física.

Bertram Brockhouse, professor de la Universitat McMaster, va treballar en la CRN de 1950 a 1962, i va rebre el Premi Nobel de Física el 1994 pel seu treball en espectrometria de neutrons. Un dels primers directors de l'institut va ser Sir John Cockcroft. Ell també va rebre un Premi Nobel pel seu treball.

Els laboratoris de Chalk River també desenvolupen un paper important en la medicina nuclear. El 1957 es va posar en funcionament un reactor nuclear que produïa importants isòtops radioactius per a pacients cardíacs (tal · li) i pacients amb càncer (molibdè i tecneci). Chalk River és el major productor d' isòtops mèdics de l'món: el 40% prové de Chalk River, el 30% dels reactors nuclears holandesos Petten i la resta de reactors a Bèlgica, França i Sud-àfrica i aviat Austràlia. De 2009 a agost de 2010, el tancament temporal de Chalk River va acabar amb una gran part de la demanda mundial d'isòtops al reactor nuclear de Petten.

Història de Chalk River Labs

El laboratori d'investigació de Mont-real va ser fundat en 1942 a partir d'una col·laboració entre científics nuclears britànics i canadencs. Aquest institut es va realitzar sota el Consell Nacional d'Investigació de Canadà (NRC). El Laboratori Chalk River es va obrir el 1944, que al setembre de 1945 va albergar el primer reactor nuclear operatiu fora dels Estats Units. El laboratori a Mont-real es va tancar el 1946 i el treball es va concentrar en el lloc del riu Chalk.

El 1952, el govern canadenc va fundar Atomic Energy of Canada Limited (AECL) amb l'objectiu de promoure l'ús pacífic de l'energia nuclear. El NRC va transferir totes les responsabilitats de Chalk River Labs a la AECL.

En els anys següents fins a l'any 2000, l'AECL va construir diversos reactors de recerca per a la producció de material nuclear amb finalitats mèdiques i científiques. Tot i la garantia que l'institut només serveix per promoure l'ús pacífic de l'energia nuclear, de 1955 a 1976, Chalk River va subministrar aproximadament 250 kg de plutoni als Estats Units, on, segons la Coalició Canadenca per a la Responsabilitat Nuclear, es va utilitzar per a la producció de bombes atòmiques.

La primera planta d'energia nuclear al Canadà va provenir de la col·laboració entre la AECL i la Comissió d'Energia Hidroelèctrica d'Ontario, i es va posar en servei el 1962, just a la banda de Chalk River Labs. Aquest reactor experimental va ser una prova amb el disseny CANDU .

Chalk River Labs encara està actiu per a la AECL. La investigació científica es porta a terme en col·laboració amb l'NRC. A més, hi ha la producció d'isòtops.

Tancament temporal en 2007

Sota el permís emès el 2006, el reactor NRU es va tancar per tasques de manteniment el 18 de novembre de 2007. En consulta amb la Comissió Canadenca de Seguretat Nuclear, que controla el Canadà en instal·lacions nuclears, es va decidir afegir subministraments d'energia addicionals resistents als terratrèmols a la instal·lació sobre els subministraments d'energia d'emergència existents. El tancament va provocar una escassetat mundial de radioisòtops per a aplicacions mèdiques. Per exemple, Chalk River produeix dos terços de tot el tecneci-99.

L'11 de desembre de 2007, la cambra baixa canadenca va aprovar una llei d'emergència que autoritza la represa de l'reactor NRU durant 120 dies, en contra de la decisió de la CNSC. Aquesta llei va ser ratificada pel Senat i va rebre l'aprovació reial el 12 de desembre de 2007. El Primer Ministre Stephen Harper va criticar enèrgicament a l'CNSC perquè aquesta detenció va posar en perill la vida i la seguretat de desenes de milers de canadencs. Segons Harper no hi havia perill, a diferència de l'testimoni de la presidenta i directora de l'CNSC, Linda Keen. Més tard va ser acomiadada perquè va ignorar la decisió de Parlament de tornar a fer servir el reactor i no havia tingut en compte els interessos dels ciutadans a l'decidir ampliar les característiques de seguretat de l'reactor.

El reactor NRU es va posar novament en ús el 16 de desembre de 2007. El tancament prolongat de el reactor va provocar el desenvolupament d'altres mètodes més segurs per produir isòtops mèdics i, per exemple, fer servir un accelerador lineal per això.

valoración: 3 - votos 1

Última revisió: 23 de gener de 2020