Menu

Accident nuclear de Fukushima, Japó

Accident nuclear de Three Mile Island, Estats Units

Accident nuclear de Three Mile Island, Estats Units

L' accident nuclear de Three Mile Island és un accident que va tenir lloc a la planta d'energia nuclear de Three Mile Island (EUA) el 28 de març del 1979. El reactor nuclear TMI-2 de la central va patir una fusió parcial del nucli, un any després de la posada en funcionament de la unitat.

En aquell moment, va ser el pitjor accident nuclear de la història dels EUA . A nivell internacional només havia estat superat pel desastre de Kyshtym (Unió soviètica). Tot i això, set anys més tard va ser superat àmpliament per l' accident de Txernòbil que juntament amb el de Fukushima són els dos desastres nuclears més greus de la història de l'energia nuclear.

Curiosament l'accident es va declarar pocs dies després del llançament de la pel·lícula “La síndrome de Xina” protagonitzada per Jane Fonda en què es produïa un accident en una planta nuclear.

Características de la central de Three Mile Island

La central de Three Mile Island es troba a uns 16 km de Harrisburg a l'estat de Pennsylvania, als Estats Units. És una central nuclear de potència amb dos reactors nuclears d'aigua a pressió (PWR) construïts per Babcock and Wilcox:

  • El TMI-1 que va entrar en funcionament el 19 d'abril del 1974 amb una potència instal·lada de 786 MW.

  • El TMI-2 va entrar en servei el desembre del 1978 amb una potència instal·lada de 900 MW.

Quines van ser les causes de l?accident de Three Mile Island?

La causa de l'accident de Three Mile Island va ser una falla a la refrigeració del circuit primari de la central.

Cap a les 4 de la matinada es va desconnectar el circuit encarregat del subministrament d'aigua a les turbines de vapor, fet que va provocar que deixés de funcionar el circuit de refrigeració del circuit primari.

El sobreescalfament produït al nucli del reactor va donar lloc a un augment de la pressió al circuit primari. Aquest augment va provocar la introducció de les barres de control destinades a parar de manera automàtica el reactor nuclear.

Es va bombar aigua suplementària a través del circuit de refrigeració d'emergència. Tot i això, les vàlvules que controlaven el pas cap al generador de vapor es van bloquejar durant uns instants. L'enginyer responsable va desconnectar l'automatisme de control corresponent i va confondre diversos instruments de mesura.

A causa d'aquests errors, l'aigua contaminada va sortir inundant l'edifici de contenció que envolta el reactor. D'aquesta manera es van alliberar gasos amb nivells elevats de radiació a l'atmosfera (xenó i kriptó). A més, van sortir grans quantitats d'aigua, amb un nivell baix de contaminació radioactiva, que van anar a parar al riu.

Conseqüències de l'accident nuclear de Three Mile Island

Quan 6 anys més tard es va poder entrar al recinte afectat de Three Mile Island, una càmera introduïda va poder mostrar que s'havia fos una part del combustible nuclear.

Trenta mil persones, que vivien als voltants de la central nuclear, distribuïdes en un radi de 8 km, es van veure exposades a certs nivells de radioactivitat, encara que els efectes de la radiació van ser molt petits.

Segons dades de la Nuclear Regulatory Comission (NRC), es va estimar que la dosi equivalent efectiva fins dia 7 d'abril va ser de 3.300 persones. Això representa un increment de l'1,5% en la dosi equivalent anual rebuda a la zona per la radiació natural, que és d'1 mil·lisievert ( mSv).

L'accident de la central nuclear de Three Mile Island va ser classificat com de nivell 5 a l'Escala Internacional de Successos Nuclears (Escala INES).

Aquest accident va motivar la millora futura de la seguretat de les centrals nuclears. Per això es van definir mesures correctores que s'han anat incloent a tots els països amb instal·lacions nuclears, a més del desenvolupament de programes de formació i entrenament del personal de la instal·lació.

Quins van ser els efectes sobre la salut?

La indústria nuclear va realitzar diversos estudis sobre els efectes sobre la salut de la població. En aquests informes, va concloure que no es van demostrar danys sobre les persones ni a curt ni a llarg termini.

Tot i això, Greenpeace va realitzar estudis paral·lels que sostenien que els casos de càncer i leucèmia van augmentar notablement a la zona propera a la planta nuclear.

El desmantellament de la planta de Three Mile Island

Després de l'accident nuclear de Three Mile Island, es van necessitar 13 anys de treball per completar la recuperació de la unitat 2. Els treballs van començar l'agost del 1979 i van acabar el desembre del 1993, 3 anys després del final del pla de recuperació de l'àrea redactat el 1979.

A la fase final, s'estimava que el combustible nuclear a retirar era de més de 100 tones amb una despesa d'aproximadament 975 milions de dòlars. El combustible va ser retirat i tractat completament des d'octubre del 1985 fins a l'abril del 1990.

La part restant del lloc se supervisa activament ja que no es preveuen canvis addicionals almenys fins al 2034, l'any en què es planeja el tancament definitiu de l'altra unitat que encara està en funcionament.

Actualment no hi ha operacions significatives al lloc, només vigilància i manteniment: el desmantellament de la unitat 1 es va planejar inicialment per al 2014 al final dels quaranta anys d'activitat, però el 2009 ja la NRC d'acord amb l'operador de la planta, va decidir posposar el 2034, 55 anys després de l'accident de la Unitat 2, per poder realitzar-la simultàniament amb la del segon (2036).

Autor:

Data de publicació: 9 de abril de 2010
Última revisió: 4 de novembre de 2021