En física, una força és una magnitud vectorial que expressa una acció que s'imprimeix en un objecte en estat de moviment o de repòs. Aquesta acció implica un canvi de velocitat, direcció o forma. El seu nom prové del latin fortia.
Segons la definició de força, aquesta actua sobre un objecte que és capaç de modificar-ne l'acceleració, és a dir, variar-ne la velocitat i la trajectòria. Una força també pot provocar la deformació dun objecte i un canvi en la pressió.
A més de la magnitud i la direcció, una força està determinada pel punt d'aplicació on actua sobre un cos.
Si la suma de totes les forces sobre un cos és zero, aleshores el centre de massa no pateix acceleració. El cos es pot deformar sota la influència d'aquestes forces. Per exemple, el cos es pot estirar a causa de dues forces oposades.
La unitat de mesura de la força al sistema internacional d'unitats és Newton (N).
Lleis de Newton
Les lleis de Newton són els fonaments de la mecànica i la dinàmica que va plantejar Sir Isaac Newton a partir dels treballs de Galileu Galilei.
Primera llei: si no hi ha una força resultant que actuï sobre un objecte, l'objecte no en canviarà la velocitat.
Segona llei: una força resultant implica un canvi en el moviment en un objecte i, per tant, una acceleració proporcional a la massa. Per exemple, la força de la gravetat implica una acceleració de 1 m/s2 a un objecte en caiguda lliure.
Tercera Llei: la força que actua entre dos objectes és sempre mútua, amb adreces oposades.
Tipus de forces
El concepte de força és un fenomen causat per la interacció entre partícules. Hi ha desenes de tipus de forces però segons el model estàndard de partícules, totes elles es poden reduir a alguna de les quatre forces fonamentals següents:
La força electromagnètica.
La força nuclear forta.
La força nuclear feble.
La força de la gravetat.
