La pressió atmosfèrica (o pressió baromètrica) és la pressió que exerceix l'atmosfera sobre la superfície terrestre.
En la majoria dels casos, el valor d'aquesta quantitat és equivalent a la pressió hidrostàtica exercida pel pes de la columna d'aire present sobre el punt de mesura.
La pressió és la força exercida per unitat d'àrea, en aquest cas la força exercida per l'aire en un punt donat de la superfície. Si la força exercida per lʻaire augmenta en un punt determinat, la pressió també augmentarà.
La pressió atmosfèrica és un dels paràmetres termodinàmics de l‟estat de l‟atmosfera, canvia segons el lloc i el temps.
Aquestes diferències de pressió tenen un origen tèrmic i estan relacionades directament amb la radiació solar i els processos d'escalfament de masses d'aire.
La pressió atmosfèrica varia amb l'altitud: com més gran sigui l'altitud, menor serà la pressió atmosfèrica. Per tant, a nivell del mar és el lloc on la pressió atmosfèrica és més gran.
Quina és la unitat de la pressió atmosfèrica?
En el sistema internacional de mesures, la pressió atmosfèrica es mesura a Pascales (Pa). Tot i que també és molt habitual utilitzar l'atmosfera (atm). Una atmosfera és la mitjana de la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre al nivell del mar a diferents punts de la Terra.
A més del pascal també s'utilitzen altres unitats:
-
polzada o mil·límetres de mercuri (mmHg)
-
kilopascal (kPa)
-
atmosfera (atm)
-
milibar (mbar)
-
hectopascal (hPa)
Tot i això, les unitats més habituals per mesurar la pressió atmosfèrica són les tres últimes. A nivell d'exemple 1 atm equival a 760 mm de mercuri o 101.325 Pa.
Mesuradors de pressió atmosfèrica
Els baròmetres són els instruments que mesuren la pressió atmosfèrica. Es fan servir en moltes àrees de la física, però especialment en meteorologia. Els baròmetres també es poden utilitzar com a altímetre, tenint en compte el canvi en la pressió atmosfèrica amb l'altitud.
Com es mesura la pressió atmosfèrica?
La pressió atmosfèrica es mesura amb el baròmetre. Hi ha dos tipus de baròmetres:
Baròmetre aeròbic
Aquests mesuradors contenen un líquid en un tub de vidre de manera que una de les dues superfícies del líquid està en contacte amb l'aire. De fet, l'adjectiu “aeròbic” (aero-+-bio) significa que el líquid toca la pressió de l'aire atmosfèric en contacte directe.
El baròmetre de mercuri d'Evangelista Torricelli n'és un exemple de baròmetre aeròbic. Per inventar el seu baròmetre, Torricelli va agafar un tub de vidre i el va omplir de mercuri. Posteriorment, ho va submergir en un recipient ple de mercuri. El mercuri dins del tub descendia i ascendia en funció de la pressió atmosfèrica.
Baròmetre aneroide
Aquests baròmetres no utilitzen líquid sinó una caixa o marc metàl·lic hermèticament tancat en què es buida parcialment l'aire. Una superfície d´aquesta cavitat està en contacte amb l´aire atmosfèric i, sota la influència de la pressió de l´aire, es deforma elàsticament.
Connectat a la superfície, hi ha un sistema mecànic per amplificar els desplaçaments provocats pels canvis de pressió. D'aquesta manera, la deformació es pot enregistrar en un paper quadriculat o aparèixer en una pantalla.
