Llei de la conservació de la massa: llei de Lavoisier

Llei de la conservació de la massa: llei de Lavoisier

La Llei de la Conservació de la Massa és un dels principis fonamentals al camp de la química. També coneguda com la llei de la conservació de la matèria o llei de Lavoisier, en honor a Antoine Lavoisier, el químic francès considerat el pare de la química moderna.

Aquesta llei estableix que la massa total de les substàncies que participen en una reacció química es manté constant abans i després de la reacció esmentada.

Què diu la llei de conservació de la massa?

La Llei de la Conservació de la Massa es basa en la idea que la matèria no pot ésser creada ni destruïda, només transformada. En altres paraules, la massa total dels reactius en una reacció química ha de ser igual que la massa total dels productes resultants.

Això vol dir que, encara que els àtoms poden reorganitzar-se i formar noves molècules durant una reacció, la suma de les seves masses romandrà constant.

Descobridor de la llei de la matèria: Antoine Lavoisier

Aquesta llei va ser formulada per Antoine Lavoisier a la fi del segle XVIII, quan realitzava experiments detallats per comprendre les reaccions químiques i els canvis associats amb elles.

El seu treball va revolucionar la química en rebutjar la teoria de la "flogista", que sostenia que durant una combustió s'alliberava una substància anomenada flogista. Lavoisier va demostrar que, en realitat, la combustió implicava la combinació d'una substància amb l'oxigen de l'aire, cosa que resultava en un augment de massa.

Com es va descobrir la llei de la conservació de la massa?

Lavoisier va dur a terme una sèrie d'investigacions en què va analitzar diferents reaccions químiques i va estudiar els canvis en les masses dels reactius i els productes involucrats. Un dels seus experiments més coneguts va ser la combustió del fòsfor en un recipient tancat.

Durant aquest experiment, Lavoisier va notar que la massa del sistema (el recipient i l'aire contingut en ell) no canviava abans i després de la combustió del fòsfor. Tot i l'aparició de flames i espurnes, la massa total es mantenia constant. Això ho va portar a concloure que la massa no es crea ni es destrueix durant una reacció química, sinó que simplement es transforma.

Basant-se en aquests experiments i observacions, Lavoisier va formular la Llei de conservació de la matèria, que estableix que la massa total d'un sistema aïllat es manté constant abans i després de qualsevol procés o reacció química.

Exemples i aplicacions de la llei de Lavoisier

La Llei de Conservació de la Massa té implicacions importants en la resolució de problemes químics. A més, té diverses aplicacions pràctiques a la vida quotidiana ia la indústria. Algunes són les següents:

  1. Balanç d'equacions químiques: La Llei de Conservació de la matèria és utilitzada per equilibrar equacions químiques, cosa que permet conèixer les proporcions exactes en què els reactius es combinen per formar els productes.

  2. Anàlisi química: Els mètodes analítics es basen en la Llei de conservació de la massa per determinar la quantitat d'una substància present en una mostra. Aquests mètodes són àmpliament utilitzats en laboratoris i en la indústria per al control de qualitat i la investigació científica.

  3. Tractament d‟aigües residuals: En els processos de tractament d‟aigües residuals, s‟apliquen principis basats en aquesta llei de la química per eliminar contaminants i assegurar la protecció del medi ambient.

  4. Producció denergia: La generació denergia, ja sigui a través de la crema de combustibles fòssils o mitjançant fonts renovables, està subjecta a la Llei de Lavoisier. Aquesta llei ajuda a comprendre com es produeixen les reaccions químiques i físiques en els processos de generació denergia.

Autor:
Data de publicació: 4 de juny de 2023
Última revisió: 4 de juny de 2023